Ladran, Sancho

Hi ha participacions ben lamentables si són del 50% o del 60% en comicis organitzats per l’Estat, cas dels europeus o dels espanyols, com n’hi ha de ben satisfactòries si són del 30% en sufragis organitzats per la ciutadania, cas de les consultes per la independència celebrades ahir. Aquesta diferència, l’ens organitzador, és clau en qualsevol acció democràtica però, com no, ha estat totalment ignorada per la premsa espanyola, que avui s’amarra tota al mateix norai: la «baixa» participació. Personalment, no qualificaria d’èxit clamorós el resultat de participació (l’altre sí, és clar), però demostra poca lucidesa i poca visió de futur qui s’afanya a menystenir aquesta jornada històrica simplement perquè només ha votat 1 de cada 3 catalans cridats a decidir. Un exemple n’és l’editorial d’El País avui, que intenta elevar a discurs la darrera consigna de Zapatero: «ejercicio festivo», «propaganda», «jurídicamente inocua», «divertimento», «votación testimonial», etc. Per si fóra poc, insulta els ciutadans que lliurement han votat a favor, censurant, i cite literalment, que «muchos», diu, «hayan apoyado la autodeterminación sin sopesar seriamente las consecuencias que ésta acarrearía». Amb aquesta afirmació El País es declara, com l’ABC o Libertad Digital, espanyol abans que demòcrata. Si tan poqueta rellevància té el referèndum, si ha estat una festeta d’amics (200.000), si això no té cap futur, què fa El Pais dedicant a l’assumpte un dels seus saberuts i preats editorials? Ladran, Sancho… Vicent Partal ho té clar: «Aquells que mostren menyspreu pels resultats saben que ho fan com a part d’una activitat política. I tots sabem que si haguera votat el noranta per cent de la població cantarien un altra cançoneta però seguirien negant la importància d’una jornada històrica com la que es va viure ahir. No hi perdem massa temps, doncs. Nosaltres a la nostra». Carpe diem.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Declare Independence», de Björk

4 comentaris a “Ladran, Sancho

  • 12/14/2009 at 11:42 am
    Permalink

    No deixa de ser un intent de desmoralitzar perquè, en realitat, els fa més por que goig. Encara quedem molts per votar d’aquí a l’abril. Al final de tot, podrem dir que hem fet una manifestació i podrem dir, exactament, quin número de manifestants hi érem.

  • 12/14/2009 at 2:21 pm
    Permalink

    Serà el que vulgueu, però sincerament m’esperava prou més. Sembla que encara s’està molt lluny d’un resultat positiu en un referèndum per la independència. Fa poc, quan el sondeig de la UOC publicat a l’Avui, hi havia molta gent que començava a creure-s’ho de veres i pense que estos resultats refreden molt les expectatives (tenint en compte que els llocs on s’han fet les consultes són dels més proclius a l’independentisme). Però bé, millor saber-ho que no saber-ho…

  • 12/14/2009 at 7:54 pm
    Permalink

    Hola Clídice, més que desmoralitzar el que pretenen és ignorar el conflicte, suprimir-lo emmudint o emmordassant i és així com el conflicte creix, i no a favor dels qui disparen amb silenciador. Esperem que, finalment, no siguen els mateixos coordinadors els que ho empastren. El llindar del qual parle al post encara no té ni estoreta i alguns ja demanen la foto finish.

  • 12/14/2009 at 8:04 pm
    Permalink

    És això Vicent, potser caldria agafar mides de les distàncies i de les corbates. Un referèndum el 25 d’abril ho veig una mica precipitat, sobretot si s’ha de tornar a fer en les mateixes condicions. I n’hi ha d’ell que reclama, no sense raons, més rigor demogràfic, democràtic i politològic.

Commentaris tancats.