- Salms - http://www.porcar.net -

Vexacions imaginatives

elrotolaboral [1]

El Periódico [2] dedicà ahir el seu editorial [3] a la indefugible reforma laboral. El titularen així: «Una reforma laboral imaginativa». Imaginativa? Sempre avisen abans de començar: «L’opinió del diari s’expressa només als editorials». I com a diari, és a dir, com qualsevol altre mitjà de comunicació de masses i, per tant, com a empresa capitalista, no ha de sorprendre, no massa, la difusió que hi fa de les consignes més conservadores, dictades i repetides epilèpticament [4] pel Banc d’Espanya, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i la mateixa CEOE: «el que és prioritari és acabar amb la sagnia d’una desocupació cada dia més pròxima al 20%. Sense aconseguir-ho és totalment impossible pujar al carro de la recuperació econòmica i l’augment de la demanda que treuen el nas a l’eurozona», afirma El Periódico. Doblatge: sense reforma laboral no baixarà l’atur, ni s’acabarà la crisi, i seguirem a la cua d’Europa. Totalment impossible! La bava d’aquesta consigna, treballada durant mesos [5] per banquers i patrons a les glaceres de les seues cavernes [6], ja ha arribat, per tant, a les sèquies mediàtiques dels socioliberals. Per al periòdic, per al Govern central i per a alguns sindicats, allò que abans de l’estiu era blasfèmia, avui ha de ser una cosa imaginativa: que si el model alemany (amb salaris ibèrics), que si retall dels sous en jornades a temps parcial (amb cobertura de l’Estat), que si més flexibilitat interna a les empreses… Podrien haver usat qualsevol altra paraula més o menys proactiva [7], però “imaginativa sona i ressona del tot ofensiva quan la primera i única reforma estructural posada en marxa per a “la recuperació econòmica” (dels rics) és una reforma laboral. On és la imaginació? «L’opinió del diari s’expressa només als editorials». Pragmàtic, prosaic, pedestre, avorrit. Vergonyós.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [8]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Sí, senyor» [9], d’Ovidi Montllor [10]