3 comentaris a “Adéu al Feisbuc”

• 

  Emili Morant

  11/27/2009 at 4:54 pm

  Permalink

  Josep: he vist de prop algun cas de “pacomeliquisme” (si em permets l’expressió) i entenc perfectament com et pots sentir. El pitjor és que el país som quatre gats, i no m’estranyaria que els nostres “pacomelics” foren el mateix, o cosins germans, o membres de la mateixa secta. Si en el món dels blogs l’anonimat (en ocasions agressiu i covard) pot ser una molèstia, en el “llibre de les cares” certes actituds són bastant més invasives (i més vergonyants, justament perquè no són anònimes…). Jo a penes el faig servir.

• 

  j.t.

  11/27/2009 at 7:28 pm

  Permalink

  Jo en aquests casos faig fora el Paco Melic de torn. Però certament, un altre motiu possible és que cada dia està més avorrit…

• 

  Príncep de les milotxes

  11/28/2009 at 1:20 am

  Permalink

  Òndia, sóc precursor d’aquesta moda de donar-se de baixa al feisbuc; això de fer “amics” amb tanta facilitat em posa dels nervis i me’ls estira fins arrapar el cel. Si us contara amb tots els qui he compartit llit. Dóna per escriure una novel·la i publicar-la…

  En quina editorial, “pillins”?

  No, no sigueu tan malvats. En aquesta no, gràcies que ells no em donen de menjar!!

Commentaris tancats.