- Salms - http://www.porcar.net -

Filosofia

Gairebé tots els dies són Dies Mundials d’Alguna Cosa, i avui li ha tocat a la Filosofia [1]. Als mitjans de comunicació se n’està parlant ben poc [2], com era d’esperar. En canvi, els blogs en van plens [3]. Tot i això, misteriosament, he pogut trobar dos articles interessants en dos diaris valencians sobre l’estat de la malalta. En «La filosofia es queixa [4]», publicat al diari digital Pàgina26, el mestre de Secundària Enric Senabre ja avisa de bon principi que és preocupant que calga un Dia Mundial per a parlar-ne, «perquè, per desgràcia, només se celebren dies d’espècies en extinció, de col·lectius discriminats o de característiques folklòriques d’una societat en descomposició». L’altre article és de Javier Herrera, «En defensa de la Filosofia [5]», publicat a Levante-EMV. Tant l’un com l’altre lamenten, sobretot, que al País Valencià s’hagen retallat les tres hores lectives de Filosofia, tisorada i tresquiló a l’assignatura encarregada d’ensenyar a raonar, a pensar, i de despertar la consciència crítica dels joves. Herrera conclou: «La decisió aparentment tècnica d’amputar la Filosofia no és casual i és coherent amb els posicionaments doctrinaris que els uns i els altres sostenen. Òbviament —i a pesar de les seues paraules— no han defensat els interessos educatius i formatius de les noves generacions, només els seus propis interessos i mediocritat política». Senabre destaca: «Per això pensem que la situació de la filosofia al País Valencià és preocupant, i que el seu arraconament en 1r de Batxiller, amb dues hores lectives setmanals, impedeix de totes totes fomentar el pensament crític, la lectura raonada i l’argumentació complexa sobre idees pròpies i personals».

Sens dubte, el retall i l’arraconament de la matèria acadèmica conformen la “filosofia empresarial” dels administradors públics, la única que coneixen. I enllace amb un bon sermó que sobre això va escriure Joan Fuster: «El vocable filosofia ha esdevingut últimament, per induccions anglosaxones, sinònim de simple i trist d'”intenció”. Sí; “la filosofia de l’empresa…” No importa quina: d’una multinacional o d’una botiga de robes. La deterioració de la paraula “filosofia” ha arribat a uns extrems de gràcil amenitat. A les Facultats universitàries espanyoles, l’estudi de la Filosofia s’ha convertit, segons l’argot dels alumnes i no sé si l’oficial, en “Filosofia Pura”. Ho hem d’acceptar, això, amb indulgència. Hi ha tantes “filosofies impures” circulant pel món! O siga: tantes “filosofies” que no són filosofia, o Filosofia! I hi afegiré una altra suspicàcia més amarga: ¿és que subsisteix, de veres, un lloc per a la filosofia —pura— en la nostra societat? ¿On són els nostres filòsofs?» (De Sagitari)