Enviar «Díaz Ferrán: patró, model, paradigma» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Díaz Ferrán: patró, model, paradigma» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

2 comentaris a “Díaz Ferrán: patró, model, paradigma

  • 11/4/2009 at 5:20 pm
    Permalink

    Ostres Josep, sembla que, darrerament, no isc molt de casa… Perquè existir, existeixen grapats d’individus amb aquesta parafernàlia de Margaret Astor, no?

    Crec que estic massa enfeinat en la construcció del meu propi univers; almenys, el meu, està afaiçonat amb colors i il·lusió. I gaudisc i, posem per cas, que puga fer gaudir a d’altres també… No em cal molt més per ser feliç si tinc això, pa, oli, sal i una finestra oberta on puc intercanviar veritablement allò que m’és important, que em provoca i em vivifica.

    Són mals temps per a totes aquestes líriques entre les enveges, les manies i tanta buida figuració.

    Al capdavall, tan sols ens resta un somriure pur de cristalls de llum i la poesia.

    Una abraçada.

  • 11/5/2009 at 9:35 am
    Permalink

    Malauradament, aquest univers que relate no és paral·lel i a molts ens afecta no de refiló només. Pa, oli, sal i una finestra oberta… Ho has dit quasi tot! Hi afegiria una bona saó i alguna taronja del teu hort, de postres. :-)

Commentaris tancats.