Enviar ««The Unknown Citizen», de W.H. Auden» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat ««The Unknown Citizen», de W.H. Auden» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

7 comentaris a “«The Unknown Citizen», de W.H. Auden

  • 9/23/2009 at 9:08 am
    Permalink

    Sí, sí que és vigent, i irònic, orwelià, diria jo.

  • 9/23/2009 at 9:55 am
    Permalink

    Avui, casualment, els mitjans parlen de l’estrena de «1984» al teatre Poliorama de Barcelona el 30 de setembre, a càrrec de la companyia The Actor’s Gang, que dirigeix Tim Robbins.

  • 9/23/2009 at 11:12 am
    Permalink

    Feliç coincidència, avui ho comentaré al meu blog.

  • 9/23/2009 at 5:16 pm
    Permalink

    Un poema terrible, angoixant i real, dolorosament real.

  • 9/24/2009 at 8:12 pm
    Permalink

    No cal tocar gaires mots perquè ens hi veiem emmirallats. Pel meu gust és una llàstima que al final pregunti si va ser lliure o si fou feliç. Jo diria que ha menystingut al lector. No calia que ens escrivís justament el revers que s’anava formant , silenciosament,en el nostre interior. Només li trauria el tercer vers començant pel final. Pel meu gust, és clar. Qui sóc jo, pobre ciutadà anònim, per esmenar la plana a Auden.

  • 9/25/2009 at 8:43 am
    Permalink

    Entenc el que vols dir, Nau. És difícil clavar-se al cervell d’Auden. Si va menystenir el lector segurament ho va fer a consciència. Pense que cercava un clímax, focs d’artifici, la traca final per al sarcasme creixent al llarg del poema. Auden no volia tancar la paradeta sense dir-ne la seua, encara que fos posant-se en una mena de “veu en off” de l’Estat. Si gran part del poema sembla l’informe d’un funcionari gelat i impassible, gairebé forense, els versos finals que hi “esmenes”, per bé que són impactants i efectistes, potser sí, desentonen amb la subtilesa irònica dels versos anteriors, aquest implícit “revers” de rebuig que s’hi conforma; la prova més evident d’aquesta dissonància és que l’Estat no sol preguntar-se si som feliços o lliures. De fet, segons com, fóra com exigir-li aquest paper de pare del que Auden renega.

  • 9/25/2009 at 10:16 am
    Permalink

    Completament d’acord amb el que dius. Només em cal afegir que el video que has penjat i subtitulat és sensacional.

Commentaris tancats.