Arborcers

arborcer1

Avui hem fet un camí diferent. Les solanes de l’estiu ja han passat i el vent tardoral convida a caminar per la muntanya. Hem pujat el Desert i hem agafat la senda del castell de Montornés, però, en arribar al pla de les ginebreres, abans de baixar la vall des d’on pot contemplar-se tot Benicàssim, la seua muralla costera d’apartaments i les Columbretes, hem trencat al nord, muntanya amunt. Després d’una breu i lleugera pujada, hem començat a davallar una sendera cada volta més estreta que ens ha dut a una fondalada que desconeixíem, plena d’arborcers (Arbutus unedo). Ens ha alegrat molt trobar-los. Hem collit els arborços més rojos i abellidors. N’hi havien molts a terra, segurament a causa de les pluges dels darrers dies; no tots se’ls havien menjat els cucs i n’hem recollit un bon grapat. El cunyat m’ha recomanat macerar-los en una ampolla amb generoses cullerades de sucre. Dos o tres setmanes després cal afegir-hi vodka, i que s’estove bé tot el compost. A més temps, millor producte. M’ha assegurat que el licor resultant és deliciós. A vegades cal triar unes altres senderes. Ja ho va dir Frost: «I took the one less traveled by, / And that has made all the difference».

(la foto és de Caeduiker)

3 comentaris a “Arborcers

  • 9/20/2009 at 6:03 pm
    Permalink

    llepoooool

  • 9/20/2009 at 8:28 pm
    Permalink

    No sé com qualificar-ho, però,t’ho he de dir: porte més d’una setmana recollint imatges de les cireres d’arboç per usar-les com a imatge del blog. Són interessantíssimes perquè duren tot l’any, en flor, verdes o en procés de maduració. Són fantàstiques i estan quasi ooblidades. Com tantíssimes altres coses d’aquest malaguanyat país nostre.

    Ja em diràs si el licor està bo.

  • 9/21/2009 at 11:32 am
    Permalink

    També se’n fa melmelada. Si les obliden, millor, més en tindrem per nosaltres (ja m’agradaria poder dir el mateix del país).

Commentaris tancats.