Les 43 persones víctimes de la matança al metro de València encara s’arrosseguen per les vies de l’estació de Jesús. Com espectres desnonats, passegen dia i nit per les andanes sense cap destinació. A vegades, travessen els cossos dels vius despistats. Sense fortuna intenten amarrar-se al cor d’algun xiquet per a poder fugir dels llimbs de sang i ferro on fa tres anys els van deixar abandonats. És la mort ajornada. La mort que no s’acaba mai. «No tenen ni idea de quin dia és avui». És quan l’oblit converteix els irresponsables en botxins.
