- Salms - http://www.porcar.net -

«Alfabet» (12), d’Inger Christensen

alfabet [1]

Inger Christensen [2] va morir a principis de 2009. Ha estat considerada l’escriptora danesa més rellevant de la seua generació. La seua obra ha estat traduïda a molts idiomes, però no encara al català, lamentablement. Com Júlia Costa [3], vaig cercar ressenyes, traduccions i fonts d’informació en la nostra llengua, però el panorama és… En fi. Arran de la seua mort [4], vaig recopilar traduccions d’obres seues parcialment publicades a la Xarxa, preferentment en alemany, anglès i francès. Després de jugar amb alguns versos d’«Alfabet» (1981), un dels llibres més aplaudits, vaig escollir el poema 12 pel vitalisme que traspua. «Alfabet» és un bell poema, però encara ho és més en danès, per la seua arquitectura fonètica, treballada amb ritme, modulació i progressió melòdica, matemàtica, diria. També el podeu escoltar, recitat per l’autora, al magnífic web de Lyrikline [5].

livet, luften vi indånder findes
en lethed i alt, en lighed i alt,
en ligning, et åbent bevægeligt udsagn
i alt, og mens træ efter træ bruser op i
den tidlige sommer, en lidenskab, lidenskab
i alt, som fandtes der til luftens leg med
den faldende manna en enkel principtegning,
enkel som når lykken har masser af mad
og ulykken ingen, enkel som når længslen
har masser af veje og lidelsen ingen,
enkel som den hellige lotus er enkel
fordi den kan spises, en tegning så enkel
som når latteren tegner dit ansigt i luft

Inger Christensen [6]

Alfabet (12), d’Inger Christensen

(versió de Josep Porcar)

la vida, l’aire que respirem existeix
una fluïdesa en tot, una afinitat en tot,
una equació, una commovedora manifestació
en tot, i així com d’arbre en arbre ha de córrer el reg
a l’inici de l’estiu, una passió, passió
en tot, com si amb un joguineig de l’aire
el mannà plogués seguint un simple esquema,
simple com la fortuna de tenir ple el rebost
i cap preocupació, simple com l’anhel
d’obrir-se camins i no tancar-se a patir,
simple com el lotus sagrat és simple
perquè pot ser menjat, tan simple com el somriure
que en la teva cara dibuixa l’aire