Enviar ««Deceptions», de Philip Larkin» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat ««Deceptions», de Philip Larkin» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

2 comentaris a “«Deceptions», de Philip Larkin

  • 8/25/2009 at 1:36 pm
    Permalink

    De fet sembla que la mort i la violència no puguen ser descrites per la poesia. Això és el que envege del cinema, la cruesa amb que mostra la violència, tan present en les nostres vides. i la mort.

    M’agrada Larkin

  • 8/25/2009 at 2:36 pm
    Permalink

    Personalment, pense que el missatge del poema supera el cas concret, la història del delicte, el fet aïllat i carnal de la violació i, també, la cruesa. I això és possible gràcies a la poesia. Ací poesia i cinema s’hi complementen. Larkin defuig la pura narració de la desgràcia, les imatges explícites i, en canvi, des del principi decideix adreçar-se a la víctima, a la qual, diu, no vol “consolar” (“No gosaria consolar-te”) ni redimir (“de poc t’aprofitaria saber”). Intenta transmetre (no sense problemes, com hem llegit en paraules d’alguns crítics) el patiment i el desemparament de la dona, però no com ho faria un noticiari de televisió (posem per cas Canal 9), destacant-ne la morbositat, sinó denunciant-ne l’origen i la impunitat de la violenta frustració/decepció/desolació de l’agressor. Podem endevinar que, per a Larkin, el Londres promés/victorià/aparent i el violador són monstres bessons que s’alimenten de la mateixa carn: la decepció. Una decepció que, ell mateix ho insinua, no té res a veure amb el desig. Si de cas, amb la voracitat. A ningú se li escapa, tampoc avui, que la impunitat i la decepció engendren violència. Entenc que el violador és, en el poema, la hipèrbole i l’espill que tria Larkin per a reflectir una societat frustrada i insaciable. Al capdavall, ho paguen els innocents. També avui.

Commentaris tancats.