«¡No sabe usted quién soy yo!»

«La reforma de la que desde el Observatorio varios profesionales proponemos es que los que acceden a un nuevo empleo entren al mismo con mejores garantías y con mejores condiciones, accediendo no con los contratos temporales como hasta ahora, sino con nuevos contratos indefinidos». Són tan nous que encara no existeixen. Aquesta investigadora de la Fedea practica justament allò que vol criticar, la demagògia. També menteix i enganya. De la Rica menteix per omissió. I no ens pot estranyar gens si examinem la llista de patrons de la fundació a la qual serveix. Afirma que la reforma laboral que reclamen, ella i la CEOE, no pretén canviar les condicions dels indefinits en actiu. Només faltaria! Actius a banda, què passa, però, amb els milers i milers d’ex-indefinits, sovint professionals qualificats que, fa menys d’un any, tenien un contracte indefinit i ara són a l’atur a conseqüència d’una crisi de la qual no són responsables? Si prosperara la reforma laboral en aquestes condicions, aquests ex-indefinits toparien, en la reincoporació al treball, amb un nou contracte indefinit no fix amb el màxim d’indemnització rebaixat, és a dir, abaratit, tal com ací ho vaig constatar en paraules d’un altre investigador de la mateixa corda. Es mire per on es mire, l’objectiu dels reformadors és abaratir l’acomiadament. Això és mercadejar amb les persones i desprotegir els treballadors. Ja ho vaig avisar fa unes setmanes. Per a la patronal la jugada és rodona: els quatre milions d’aturats són ara el nou mercat explotable, i en volen traure treballadors molt més dòcils, molt més submisos i, sobretot, més barats i acomiadables.

Torne a comprovar que els experts que defensen aquesta reforma són catedràtics, economistes i investigadors fixos, indefinits, inflexibles i, sobretot, desaprensius. Segurament, molts d’ells, mai no han treballat a l’empresa privada. A De la Rica, professora d’Economia de la Universitat del País Basc, li passa com a alguns dels professors que va patir servidor quan estudiava periodisme, ço és, Ciències de la Desinformació: pretenien ensenyar-te Teoria de la Comunicació, però mai no havien treballat d’assalariats en la redacció d’un diari, en la peixera d’una ràdio o en un plató de televisió. Per si fora poc, aquests economistes practiquen l’esperpent més genuí, més ibèric i més valleinclanesc: acaben d’elaborar un informe exhaustiu per a demostrar i exhibir que el Manifest dels Cent té «més nivell» que el Manifest dels 700. El seu SSCI (Social Science Citation Index) és com el crit del poderós quan l’enxampen: «¡No sabe usted quién soy yo! ¡Yo he publicado más que usted!». Lamentable.

En canvi, un altre economista, Alberto Montero, encerta de ple en aquest article quan parla dels contractes indefinits més perillosos per a la situació econòmica actual: «Es un problema la segmentación entre trabajadores que se encuentran sobreprotegidos (los empleados públicos, por ejemplo) y el resto del mercado laboral que sufre las consecuencias de los ajustes cíclicos. Pero de ello no se puede llegar a la conclusión de que hay que igualarlos todos a la baja sino que hay que buscar alguna fórmula que permita una mayor estabilidad en el empleo generalizada».