- Salms - http://www.porcar.net -

Atur i polítiques «subprime»

La calor i la llardosa desgana general no conviden gens a fer turisme informatiu. Arriba l’estiu i els periòdics són com un viatge organitzat per l’Imserso o, pitjor encara, per agència. Agència EFE [1], en aquest cas. L’atur implacable com a monument typically spanish: «El paro baja en 55.250 personas en el mejor mes de junio de los últimos ocho años». «El paro baja» és l’anàfora [2] a cada juliol, gairebé una al·literació. Resulta objectiu, diacrònicament indulgent, però és un titular subprime [3]: el Govern hipoteca l’esperança política avalant-se amb les contractacions temporals dels qui faran l’agost. I el Govern també vol fer l’agost. El millor mes de juny en vuit anys! Déu n’hi do! Visca l’economia proactiva! Maquillatge [4] proactiu, enriquit amb liposomes, de Lancaster [5]. Continue el tour. Amb les notícies d’El País [3] sovint haig de fer pònting [6] i descendir quatre paràgrafs avall en caiguda lliure per a topar amb l’esgallada deontologia del periodista: «También ha incidido en el dato de junio la temporada turística…». También? O sobretot? «Este avance se deja notar, asimismo, en el sector servicios, donde 31.852 trabajadores han encontrado trabajo». Asimismo? O especialment? Un altíssim percentatge d’aquestes contractacions provenen del sector serveis i són temporals. Al Principat [7], d’un total de 195.556 contractes el mes passat, 172.251 van ser temporals; representa el 90%. La premsa extremista [8] dramatitza l’esperpent; la fanàtica [9] repudia l’estètica i s’hi delecta en la imprecació; i l’acalorada [10], ionqui del maquillatge, s’aprofita de la cosmètica del Govern per concatenar figures retòriques: «El paro encadena su segundo mes consecutivo a la baja al calor de la temporada de verano…». Doble isotopia sarcàstica: l’atur encadena, però baixa gràcies a la calor. El vell conte de les contractacions estiuenques ens l’han contat tantes vegades que qualsevol [11] president reincident en la mateixa demagògia hauria de dimitir immediatament. Per pesat, sobretot, més que per fal·laç, que per mentir [12] ja no s’estila dimitir. El conte és tan antic com el desarrollismo [13] setanter a les pel·lícules d’Esteso i Pajares [14] o l’enrajolador [15] de fa quatre dies. En volta d’un Plan E [16], ens caldria un Pla P. “P” de parats. Cal incentivar l’economia gràcies als nostres excedents productius: vendre els aturats com a souvenirs en paradetes d’Eivissa, Peníscola, Roses i Benidorm. I a mi que se m’emporte alguna bàvara [17].

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [18]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«La mentira» [19], de Manu Chao [20]