- Salms - http://www.porcar.net -

Proactivitat i reactivitat

Proactivitat [1]. És la paraula [2] de moda. Potser perquè es practica massa l’antònim: la reactivitat. Felipe González, entrevistat per Gabilondo, parlava de la moratòria nuclear a Garoña i de l’absència de polítiques «proactives». Zapatero li va respondre [3] de manera reactiva, gairebé radiactiva: «Nunca se ven las cosas igual desde fuera». A dins, en el Govern, deu ser com en el mite de la caverna [4]: només s’hi veuen ombres. González sovint se’n passa, de tan persuasiu com creu ser, però encara guarda la punteria del vell estadista: hi ha manca d’iniciativa, indefinició executiva, ensopiment, una implacable imprecisió. Dos exemples socioliberals recents de reactivitat per paràlisi: 1) la subhasta del bacallà fiscal [5], nadant, sense flotador, d’IU a CiU per a no ofegar-se pressupostos en mà; 2) la tos redundant [6] de ZP a causa de les afeccions obsessivo-compulsives dels banquers ultraviristes Mafo i Trichet [7], encomanats a la Santa Reforma Laboral: «una cosa es opinar como experto y otra es gobernar para la ciudadanía». La mateixa consigna inhibitòria. Per adobar-ho, la reactivitat total [8]: «Reitero: no está ni en el programa de gobierno, ni el plan del Gobierno, ni el programa de investidura, abaratar el despido». I quin govern posaria això en el seu programa? Pensa ZP que ens hem idiotitzat tant com ho creu Pajín [9]? «Les sugiero que estén atentos al próximo acontecimiento histórico que se producirá en nuestro planeta…». Històricament, als governants reactius se’ls ha batejat com a reaccionaris. Són els governants que parlen molt, no fan res i es deixen dur pel vent, gens innocent, de la indeterminació política. Populisme o demagògia, en diuen també. Aquesta crisi podria ser la situació més propícia per a canviar, si més no, el model econòmic al qual encara s’aferra la dreta com una paparra [10]; ho demostra la seua delinqüència reincident en disparar una reforma laboral a mida. Una vegada més, però, el PSOE està demostrant que ningú no es pot fer cap il·lusió… La il·lusió que la política encara pot il·lusionar algú; com a molt, podem torejar la decepció. Amic lector, no sigues proactiu. No paga la pena. Guarda l’entusiasme només per a tu, si pot ser en una caixa forta. En temps de crisi, els lladres ho furten i ho venen tot.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [11]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«El baile de las ilusiones» [12], Fito [13] & Ariel Rot [14]