Causa iudicati individua est

Trages i ultratges. Continue amb el meu judici paral·lel… Per què no? També els governants imputats han fet de les eleccions europees un judici paral·lel, exonerant, en el seu cas. De fet, tanta gent alhora dient beeeeeeeee! (o en rus: aleshores gairebeeeeeee!) no és cap broma: cal ser molt respectuós amb la força dels tancs, dels rics i, sobretot, dels imbècils. O a llançar pedres, com els palestins. Com ha fet Costa, per a rebre la triomfal absolució, l’honorable imputat també acaba d’al·legar «falta de proves». En canvi, de trages provats, corpus delicti, n’hi ha tot un armari. És més, entre la falta (=insuficiència) de proves i l’absència de proves hi ha una irreductible capa de cel·lulitis, i els trages provats pel ninot indultat, facturats a Forever Young i possiblement pagats per Orange Market, per molta inhibició que hi reclamen, no deixen de pertànyer a la trama i a la causa, part de la qual ha estat recentment elevada al Suprem i, per tant, haurien de ser objectes, com a mínim, d’una certa observança cautelar per a preservar —causa iudicati individua est— una eventual vinculació als contractes milionaris obtinguts de la Generalitat pel Bigotes. Dotze conselleries concernides podrien tindre més colesterol que les lletades del tresorer d’un partit. Podrien. Per tant, la cautela judicial hauria de ser preferent i això, en principi, obligaria al manteniment de la imputació al presumpte innocent. Hauria. Una altra cosa és que, passades les eleccions, per fi sone la corneta a retirada des d’alguna torre decebuda amb la punteria dels arquers, i que els jutges paral·lels tornem a la sendera de l’habitual incredulitat sovint profètica que ací mateix vaig expressar quan vaig escriure: «És la Justícia la que ara hauria de prendre mides a la presumpta corrupció, agafar-ne el llarg i l’ample, però en sóc escèptic, perquè una cosa és que, de refiló, l’agulla els punxe, i una altra que file prim per saber qui, com i a canvi de què els hi van cosir les vores. Precedents vigents, com els interminables casos Fabra, no ens fan confiar en la perícia judicial». Tornem-hi: corrupció, impunitat, desconfiança. Qué bonito! Muuuuuy bonito!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Bonito», de Jarabe de Palo