- Salms - http://www.porcar.net -

Camps, fot el camp!

En eixir del jutjat, més content que un gínjol [1], el curita ganaslocas ha regurgitat, davant de la premsa, que «ja ha contat la veritat» al jutge. Al jutge i només al jutge. Torne: fa setmanes que la veritat i la mentida són remulla [2]. L’únic axioma és el silenci indefinit [3] del Poc Honorable i la única veritat, empíricament constatable, que ha volgut contar la (seua) veritat al jutge i no als ciutadans. És més, són uns altres els que ja han començat a contar-se-la, a manufacturar-se-la, com ara el seu particular conillet d’Índies [4] als tribunals o les rotatives ventríloques [5]. L’afonia de l’encara president és crònica. La descarada procacitat de contemporitzar amb el cronòmetre de la veritat em recorda els darrers dies [6] d’aquella espanyassa del Bigotes de Georgetown, quan l’Ángel del Descarte [7] insistia en la demostració de la insistència [8] en «las dos líneas de la investigación». La conclusió és equivalent: el neci no percep que, de vegades, l’important ja no és contar la veritat, sinó plantejar-se per què tantes persones pensen que està mentint. Arran de la imputació, el Poc Honorable tenia dues eixides tan dignes com dues turmes de bou: o dimitir o explicar-se públicament, però el canalla no ha fet ni una cosa ni l’altra. És més, després del primer judici, l’entaifat continua imputat [9]. Diàriament comprove al Google com creix la popularitat d’aquest eslògan: Camps, fot el camp! [10]

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here [11]. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«La verdad» [12], de Fangoria [13]