Bogeria taronja

Un home ha intentat matar la reina Beatriu d’Holanda, ja veus tu quin desig, pobra reina. No sabem què li havia fet la soberana al vassall, però la volia matar. Ahir, aprofitant el Koninginnedag, és a dir, la diada, aniversari i desfilada de la segona monarca més rica d’Europa, el súbdit Karst Tates va voler estampar el seu negre i petit Suzuki Swift contra el real autocar. Xa! Lloga un camió, borinot! Malauradament, per inconscient, per maldestre i per falta de punteria, l’enfollit (que no foll) s’emportà per davant una vintena de persones, set de les quals han mort. Curiosament, com els valencianistes al Mestalla, els holandesos parlen de «bogeria taronja» per referir-se a aquesta celebració. Ara és negra. Agonitzant, l’home confessà les magnicides intencions a les autoritats, però no les motivacions. Els mitjans han informat avui que es tracta d’un home sense antecedents penals ni problemes psiquiàtrics —registrats, podrien afegir. En principi, doncs, un ciutadà holandés com qualsevol altre… Com qualsevol altre? Els mitjans també han volgut destacar avui que recentment havia perdut el treball i que li havien pres la casa. Aleshores sí, segurament un holandés desesperat com qualsevol altre holandés desesperat, víctima de la crisi, que no ha suportat la pressió. Xa, agafa un camió, borinot! Mort, les autoritats han dit que serà acusat d’atemptat, tot i que no hi ha cap indici de vincles amb terroristes. Ho entenc: així és terriblement més fàcil jutjar-lo, dictar sentència, i no planteja cap altra mena d’investigació sociològica de les causes. En general, la premsa conclou que Karst Tates actuà de manera espontània «per desesperació». Desesperació i punt final. Tot i això, Holanda ha instituït una comissió de 250 policies, criminòlegs, psicòlegs i forenses, perquè, és clar, a la gent cal donar-li respostes i tranquilitzar-la, que és sempre el més important…, o no?