El sastre i els quatre despullats

L’acte del jutge Garzón descriu els viatges de Camps per prendre mides i triar personalment teixits i models. Camps, 12.783 euros; Betoret, 9.950; Costa, 7.325, i Víctor Campos, 4.850. «A Camps le tomaron las medidas de patronaje y se le hizo la ficha para la empresa confeccionadora», escriu Arabí. El sastre els ha despullat. I no s’ha acabat. Podria haver-ne més: «El lunes 9 de febrero, tres días después de que el juez Garzón acelerara la operación Gürtel ante el riesgo de fuga de los cabecillas, el sastre José Tomás acudió a declarar en sede policial. Durante su testimonio recibió varias llamadas a su teléfono móvil procedentes del Sr. Camps que no atendió (…). Las llamadas fueron registradas porque el teléfono de Tomás estaba intervenido por el juez. Por eso es más que posible que se hayan grabado conversaciones del sastre con interlocutores». Els quatre desvestits potser tenen fred, ara que els han despullat, però no vergonya, que sovint és immesurable. És la Justícia la que ara hauria de prendre mides a la presumpta corrupció, agafar-ne el llarg i l’ample, però en sóc escèptic, perquè una cosa és que, de refiló, l’agulla els punxe, i una altra que file prim per saber qui, com i a canvi de què els hi van cosir les vores. Precedents vigents, com els interminables casos Fabra, no ens fan confiar en la perícia judicial.

Actualització: només han passat unes hores des del traspàs al TSJCV i ja tenim la primera desconfiança.