El gran circ dels invisibles

S’obri el teló
del gran circ de la mentida que han alçat
un dia més als carrers dels oblidats.

Els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soledat.

La soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres.

Com aquell pres
que escriu cançons d’amor a les parets
per somiar un món sense carcellers.

S’obri el teló
del gran circ de la gran mentida que han alçat
un dia més als carrers dels silenciats.

Els silenciats
que engreixen les misèries de l’estat
entre els lleons de la seua dignitat.

La dignitat
que es perd entre els pallassos del poder
fent malabars amb els propis sentiments.

Els sentiments
que moren a les portes dels burdells
dels domadors dels somriures presoners.

Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al gran circ dels invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l’humil decisió de lluitar:
el circ ha començat!


Esperant

Fa mesos que espere. Massa. És l’última vegada que espere. I no esperaré més. Aquesta cançó del videoclip, dels Obrint Pas, és una glossa musical del poema «Maternitat», de Marc Granell:

MATERNITAT

Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l’orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l’home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.

Marc Granell

«The dragonfly», de Louise Bogan

You are made of almost nothing
But of enough
To be great eyes
And diaphanous double vans;
To be ceaseless movement,
Unending hunger
Grappling love.

Link between water and air,
Earth repels you.
Light touches you only to shift into iridescence
Upon your body and wings.

Twice-born, predator,
You split into the heat.
Swift beyond calculation or capture
You dart into the shadow
Which consumes you.

You rocket into the day.
But at last, when the wind flattens the grasses,
For you, the design and purpose stop.

And you fall
With the other husks of summer.

Louise Bogan

Llegir-ne més

«Song», de Christina G. Rossetti

When I am dead, my dearest,
Sing no sad songs for me;
Plant thou no roses at my head,
Nor shady cypress tree:
Be the green grass above me
With showers and dewdrops wet;
And if thou wilt, remember,
And if thou wilt, forget.

I shall not see the shadows,
I shall not feel the rain;
I shall not hear the nightingale
Sing on, as if in pain:
And dreaming through the twilight
That doth not rise nor set,
Haply I may remember,
And haply may forget.

Christina G. Rossetti

Llegir-ne més