S’obri el teló
del gran circ de la mentida que han alçat
un dia més als carrers dels oblidats.
Els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soledat.
La soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres.
Com aquell pres
que escriu cançons d’amor a les parets
per somiar un món sense carcellers.
S’obri el teló
del gran circ de la gran mentida que han alçat
un dia més als carrers dels silenciats.
Els silenciats
que engreixen les misèries de l’estat
entre els lleons de la seua dignitat.
La dignitat
que es perd entre els pallassos del poder
fent malabars amb els propis sentiments.
Els sentiments
que moren a les portes dels burdells
dels domadors dels somriures presoners.
Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al gran circ dels invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l’humil decisió de lluitar:
el circ ha començat!