«The Snow Man», de Wallace Stevens

The Snow Man
One must have a mind of winter
To regard the frost and the boughs
Of the pine-trees crusted with snow;

And have been cold a long time
To behold the junipers shagged with ice,
The spruces rough in the distant glitter

Of the January sun; and not to think
Of any misery in the sound of the wind,
In the sound of a few leaves,

Which is the sound of the land
Full of the same wind
That is blowing in the same bare place

For the listener, who listens in the snow,
And, nothing himself, beholds
Nothing that is not there and the nothing that is.

Wallace Stevens

L’home de neu
(versió de Josep Porcar)

Hom ha de tenir una ànima d’hivern
per contemplar la gebrada i les branques
dels pins atepeïdes de neu;

i haver patit fred molt de temps
per contemplar els ginebrers eriçats de gel,
els aspres avets en els llampecs remots

del sol de gener; i no pressentir
cap turment en el so del vent,
en el so d’unes poques fulles,

que és la veu de la terra
plena del mateix vent
que bufa al mateix indret nu

per a qui escolta, qui escolta en la neu,
i, no-res ell mateix, esguarda
el no-res que no hi és i el no-res que hi és.

Jaume Pérez Montaner ens regala interessants comentaris sobre aquest poema de Wallace Stevens en «La poesia com a seducció».

Un comentari a “«The Snow Man», de Wallace Stevens

  • 11/7/2008 at 10:41 am
    Permalink

    Mestre,
    Els peus me’ls rente de tant en tant :-). Ara bé, els criteris estètics desaconsellen el vostre propòsit. Pel que fa a les caixes, ja obren en el meu poder. Aquest capde estaré pels meus aposentos, així que si voleu vindre, teniu quatre varietats per triar (blanc, negre, vi de sushi i cava). No us en penedireu pas!

    Salut, poesia i república (catalana)1111

Commentaris tancats.