Castelló duty free!

Una de les animalades més indignants que vaig escoltar l’altre dia, en la tradicional tertúlia local de la ràdio castellonenca, és que el pas del TVRCas (o Panderolo) pel mig del Parc Ribalta de Castelló —esquarterant-lo en dues meitats— «li retornaria molta vida al parc» i que «així el visitaria molta més gent». Vida! Durant anys, l’Ajuntament l’ha deixat morir i —ara que agonitza—, li diu al poble que el volen ressuscitar quan, en realitat, ja l’estan soterrant. En qualsevol cas, si aquesta és la idea, el millor seria que la pista principal de l’Aerotort la facen passar pel carrer Major de Castelló, així li retornarien molta vida als comerços del centre de la ciutat. Castelló duty free!

Salvem el Ribalta

«La casa dels duaners», d’Eugenio Montale

La casa dei doganieri

Tu non ricordi la casa dei doganieri
sul rialzo a strapiombo sulla scogliera:
desolata t’attende dalla sera
in cui v’entrò lo sciame dei tuoi pensieri
e vi sostò irrequieto.

Libeccio sferza da anni le vecchie mura
e il suono del tuo riso non è più lieto:
la bussola va impazzita all’avventura
e il calcolo dei dadi più non torna.
Tu non ricordi; altro tempo frastorna
la tua memoria; un filo s’addipana.

Ne tengo ancora un capo; ma s’allontana
la casa e in cima al tetto la banderuola
affumicata gira senza pietà.
Ne tengo un capo; ma tu resti sola
né qui respiri nell’oscurità.

Oh l’orizzonte in fuga, dove s’accende
rara la luce della petroliera!
Il varco è qui? (Ripullula il frangente
ancora sulla balza che scoscende …)
Tu non ricordi la casa di questa
mia sera. Ed io non so chi va e chi resta.

Llegir-ne més

Social Security IV

Economia real és una de les expressions més usades actualment per referir-se a la destrucció de llocs de treball i al tancament d’empreses. I sembla que, de l’economia real, només se’n parla ara, quan les coses van malament. Hauríem d’entendre, per tant, que abans l’economia era irreal, és a dir, fantàstica, màgica, de ciència-ficció, de meravella, quan la llet tenia el mateix valor en la vaca lletera que en la munyida. Vaques subprime. Aiguaders i taverners de l’aigua fan diners! Jo felicitava així a un amic: escolta, és fantàstic que el banc et preste 250 mil euros per a comprar-te un àtic! Fantàstic! I només cal la nòmina? Fantàstic! Fantàstic! A burro donat no li mires l’ouera! I ara que l’economia és real, la pura realitat és que se’n va a l’atur, no podrà pagar la hipoteca i li embargaran la casa on viu. Això sí que és real.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


Pink Floyd

Marx, valor d’ús i valor de canvi

Das Kapital, de Karl Marx, que pràcticament el trobaves només a les fires de llibre vell, ha triplicat enguany la venda d’exemplars. Ho ha explicat Jörn Schütrumpf, el director de l’editorial berlinesa Karl-Dietz-Verlag, a un diari alemany que oferia un reportatge sobre els qui han començat a treure una bona rendibilitat de la crisi, com ara Emilio Botín. Tenim, per tant, un banquer i un filòsof beneficiant-se de la reculada. Curiós. Si Marx alçara el cap, comprovaria que el seu llibre torna a circular com a valor d’ús i com a valor de canvi, i sense subvencions! Com a obra llegida i com a mercaderia. Em pregunte si Marx tindria ara l’altre valor, és a dir, el coratge de reclamar, a les indústries productores del seu llibre (fabricants de paper, impremtes, editorials, llibreries, etc), la reintegració de la plusvàlua a les butxaques del treballador i, per tant, la fi de l’alienació i espoliació del producte del seu treball. O bé si aconsellaria, simplement, la seua lectura a la Xarxa. En qualsevol cas, si el desig dels nous lectors inclou la possessió física de l’obra, recomane la molt assequible compra d’un volum antic, com aquest de la fotografia que em regalà la meua dona a finals del passat mil·lenni.

«Nada más lejos de la realidad»

En la sección Cartas al director, del diario EL PAÍS del 4 de octubre, se publicaba una carta firmada por Enrique Chicote Serna, en la que mostraba su opinión contraria a las medidas propuestas por los empresarios para flexibilizar el mercado de trabajo. En concreto, afirmaba que si el Gobierno se decide a abaratar el despido, habrá más trabajadores cobrando el desempleo. Nada más lejos de la realidad. El abaratamiento de los despidos produce el efecto contrario, ya que el hecho de que ahora sea más caro impide a los empresarios, especialmente a los pequeños, contratar a más trabajadores. Es más, muchos empresarios se desaniman y se retraen a la hora de crear nuevos empleos porque saben que sus industrias o comercios no podrán soportar el coste de un ajuste de plantillas en etapas de especial dureza” (sermó de G. Díaz Ferrán, presidente de la CEOE).

Que abaratir els comiats generarà llocs de treball? És clar que sí! L’esclavisme genera llocs de treball. I fam, guerres i morts, també.

Social Security III

Quina cara faran els 4.700 treballadors de la Seat i els 1.680 treballadors de la Nissan quan vegen que, mentre a ells els acomiaden, la multinacional que els acomiada rep, com els bancs, una injecció de liquiditat per part de l’Estat? Per part del seu Estat, aquell Leviathan que els havia de protegir. Ara ja ho tenim del tot clar: no vivim en un Estat plurinacional; vivim en un Estat multinacional. Però no ens desencaminem: diuen que aquestes injeccions són per «tornar a obrir l’aixeta dels crèdits i reactivar el consum» de cotxes. El consum de qui? No el reactivaria més evitar o, en el seu cas, minimitzar, el comiat dels treballadors? Segur que no? Recapitalitzar els capitalistes és l’única via de rescabalament? No és això un parany? És més: ara ja no es tracta només de fer préstecs a la banca més o menys estatal; ara l’Estat espanyol capitalitza les financeres de les multinacionals de l’automòbil, centralitzades en uns altres estats, amb els diners dels nostres impostos! Ara digueu-me que això no és una fuga de capitals blablabla perquè vivim en un món globalitzat i que blablabla eixos préstecs els tornaran blablabla… De veritat? Vinga va! I tinc la sensació que tothom calla, o bé parla fluixet, molt fluixet, d’aquestes coses. O, en fi, seré jo, un exaltat com qualsevol altre, que m’indigne amb la facilitat del qui no cobra cap jornal des de fa més de sis mesos. Bon dia.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


La Polla Records

Llegir-ne més

For real

Algunes nits tinc set de sang real, de ganivets reals, de plors reals. I llavors el llampec de l’acer d’unes pistoles reals sobre una vida real m’omple realment l’ànima. És realment llavors quan enyore el que realment existia quan t’agafava pel coll… Com perdre l’autobús, que se’ns escapava i després frenava estavellant-se gairebé al teu costat.

A vegades la sang de les ferides reals semblen realment bones quan són realment meues. I si vols que això sigue real, vine una nit, perquè nosaltres realment podem, realment podem enfilar-nos, i així aquelles espurnes del pont blau podrien realment cremar molt més brillants mentre contemplem la tenebra que inunda el llac. I si realment vols veure què és el que realment més m’importa, podem fer ara una curta passejada. Només una passejada dins la foscor creixent, la creixent foscor de la nit, que creixerà realment en aquest cor embogit. I aquesta habitació, apagada, freda, el sostre a ratlles, la negra tenebra que encega…

Vull saber si aquesta vegada, després de tot, ets realment meua. Necessite saber que no estàs mentint, i vull veure que ho has intentat. I no vull sentir-te dir que realment no hauria d’anar d’aquesta manera, perquè m’agrada d’aquesta manera. No n’hi ha absolutament res com la llum que ens encega quan aqueixa cortina s’envola, però tampoc no n’hi ha res que pugue explicar les coses que realment, realment, realment són al darrere.

okkervilriver.com