An irish airman foresees his death


W. B. Yeats | + gran

I know that I shall meet my fate
Somewhere among the clouds above;
Those that I fight I do not hate,
Those that I guard I do not love;
My country is Kiltartan Cross,
My countrymen Kiltartan’s poor,
No likely end could bring them loss
Or leave them happier than before.
Nor law, nor duty bade me fight,
Nor public men, nor cheering crowds,
A lonely impulse of delight
Drove to this tumult in the clouds;
I balanced all, brought all to mind,
The years to come seemed waste of breath,
A waste of breath the years behind
In balance with this life, this death.

L’infinito, de Giacomo Leopardi

Giacomo Leopardi | + gran

Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
e questa siepe, che da tanta parte
dell’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminati
spazi di là da quella, e sovrumani
silenzi, e profondissima quïete
io nel pensier mi fingo, ove per poco
il cor non si spaura. E come il vento
odo stormir tra queste piante, io quello
infinito silenzio a questa voce
vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
e le morte stagioni, e la presente
e viva, e il suon di lei. Così tra questa
immensità s’annega il pensier mio:
e il naufragar m’è dolce in questo mare.

Alla mia nazione, de Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini | Trad.: J. Porcar & M. Folch | + gran

Non popolo arabo, non popolo balcanico, non popolo antico
ma nazione vivente, ma nazione europea:
e cosa sei? Terra di infanti, affamati, corrotti,
governanti impiegati di agrari, prefetti codini,
avvocatucci unti di brillantina e i piedi sporchi,
funzionari liberali carogne come gli zii bigotti,
una caserma, un seminario, una spiaggia libera, un casino!
Milioni di piccoli borghesi come milioni di porci
pascolano sospingendosi sotto gli illesi palazzotti,
tra case coloniali scrostate ormai come chiese.
Proprio perché tu sei esistita, ora non esisti,
proprio perché fosti cosciente, sei incosciente.
E solo perché sei cattolica, non puoi pensare
che il tuo male è tutto male: colpa di ogni male.
….”Sprofonda in questo tuo bel mare,
libera il mondo.”

«Frieza», de Florbela Espanca

Florbela Espanca | + Poemes | + gran

Os teus olhos são frios como espadas,
E claros como os trágicos punhais;
Têm brilhos cortantes de metais
E fulgores de lãminas geladas.

Vejo neles imagens retratadas
De abandonos cruéis e desleais,
Fantásticos desejos irreais,
E todo o oiro e o sol das madrugadas!

Mas não te invejo, Amor, essa indiferença,
Que viver neste mundo sem amar
É pior que ser cego de nascença!

Tu invejas a dor que vive em mim!
E quanta vez dirás a soluçar:
“Ah! Quem me dera, Irmã, amar assim!…”

Ciberians

creatiu

Ciberians, un magnífic arxiu audiovisual en línia de cultura catalana contemporània. És una iniciativa extraordinària, entretinguda, relfexiva i admirable que dóna la veu a les persones més creatives. Escolteu-los. És gent que en sap. Jo no el conec de res, però ja voldria jo ser amic del Sr. Roc Parés, que al vídeo diu del seu ofici:

«La meva feina és, en part, pensament, que es transforma en investigació i en publicacions, a l’entorn del que són les propietats específiques de la comunicació interactiva, i en part hi ha una experimentació o una producció experimental de treballls que sovint agafen les formes i les maneres d’una instal·lació interactiva, i de vegades també hi ha accions i intervencions en l’espai públic. És un àmbit molt híbrid, en el qual a mi em sembla que hi ha aspectes que van des del que avui dia serien les ciències de la comunicació, l’enginyeria informàtica, la comunicació social, la política dels mitjans audiovisuals i les politiques culturals en general, que afecten aquest treball, sense que hi hagi una figura com d’especialista que allò ho desenvolupi, sinó més aviat una investigació que sempre parteix d’una motivació personal, diria jo bastant a les palpentes.»

Oh capital, el meu capital…!

L’inici (W. Whitman):
Oh capità, el meu capità…

O bé millor així:
Oh capital, el meu capital…

El to i el ritme escolar:
Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.

I el desenllaç:
Caminante son tus huellas
El camino nada más;
caminante no hay camino
se hace camino al andar.

Cervesa Creucamp.