Pluraliquè?

Aquesta és la pluralitat de l’Estat. Què hem pogut canviar amb el vot? Hem canviat alguna cosa? Canvia alguna cosa el vot útil? En conserva moltes, de bones? És útil per a tu? O és útil, més que res, per al partit que has votat? Has votat a un partit perquè no vols que guanye un altre? Quants sou els votants útils? I no us sentiu utilitzats? I on queda aquell partit al qual realment volies votar? Paga la pena? On són ara les teues idees del món? Jo t’ho diré: a ta casa.

El bomber piròman

Traca final de festes. Pirotècnia Pantorrilles. El voltoret tort de la Plana ha expectorat en campanya perorant que s’han pagat (traducció: el PSOE ha pagat) assassinats amb els diners dels seus impostos. Mocs ressecs com la remulla que el meu avi cremava a l’hort. La dreta està perdent viscositat. Bota foc i és ella, ara, la que s’incinera. Sembla que els fòssils han de glopejar amb merda pastosa per a poder arrapar un parell de vots més al País Valencià. Literalment, referint-se a l’esquerra abertzale, la salivada del voltoret tort és la següent (agafeu mocador, o un poal): «Han estado cobrando centenares de miles de euros de los impuestos vuestros y míos para pagarse aquellas correrías, tropelías y asesinatos que han venido cometiendo de forma indiscriminada». Si no fóra pel degoteig de sang, seria com escoltar l’exaltació de la reina de les festes de la Magdalena. Vítol! L’agror de la bava segurament li naix perquè no ha sigut ell, in person, qui ha cobrat estos impostos i també, potser, perquè creu que tots funcionen com sol fer-ho ell. Hi ha un refrany castellà que diu: «Piensa el ladrón que todos son de su condición». Arengant amb aquestes salivades podria, per casualitat, encertar alguna vegada, però molt poques, la veritat. Estos incendis sovint delaten quina mena de cendra és la del bomber piròman.

Mà d‘almoina

Ara t‘estimaré en contra meu, contra
la por que es fuma el meu alè amb mà d‘almoina,
contra el món que m‘ordena malmetre el meu cos,
l‘ànima del meu cos, amb l‘hostatge
d‘uns altres cossos, contra
la conciència dansant amb si mateixa fins a la mort.
Tot aquest ball del no-res, tots aquests ulls interiors
irradiant cels fingits per dins, parany
cosit d‘embulls freds i blaus.
La teua absència
és el teu regal. No perquè et vaig triar jo
com la gran absència
i no perquè jo et necessite
tendra i distant,
sinó perquè
a la vora de la teua absència
la imminència del teu cos espera,
humana, assolint un espai
vigent en el món
per a mi.

Lyor Shternberg
El poeta Lyor Shternberg (Petah Tikva, 1967) viu a Jerusalem i és professor de literatura. Ha publicat tres llibres de poemes. És traductor d‘anglès, especialitzat en poesia irlandesa.

Passions tipogràfiques

Bodoni, Caslon, Perpetua, New Aster, Aldus, la clàssica Garamond 3… n‘hi ha tantes! És difícil encertar la tipografia més adient a les caraterístiques d‘un suport, un format, una disciplina o un gènere literari. La tipografia és un dels meus vicis. Vaig trigar dies en decidir les fonts que finalment he aplicat a versos i títols dels poemes del llibre Els estius. No solament la llegibilitat és important. També és bo que la lletra estigue en la memòria del lector. Una tipografia pot ser molt llegible i atractiva, però poc familiar per al lector. Personalment, hauria triat l‘aldus, o potser la Bodoni, que és l‘emprada en la versió digital del poemari. Per exemple, l‘aldus de la versió en català d’El Celler, de Noah Gordon, m‘agrada moltíssim. Però he triat la Garamond 3, una veritable obra d‘art, una de les més conegudes pels lectors i, potser també per això, és l‘escollida per la majoria d‘editorials. Fa temps que no faig servir el Fontographer, un programa magnífic per al disseny de tipografies de la venuda Macromedia i que el monopoli d‘adobe no ha reimpulsat. Se m‘ha passat l‘arròs d‘aprendre assossegadament aquest art. Em sembla que ho deixaré per a la jubilació, si encara tinc ulls.

Les fires de la política
Una notícia poc objectiva de la BBC explica que hi ha alguns països musulmans que han renunciat a participar en la Fira del Llibre de París perquè Israel és el convidat d‘honor. l‘organització Islàmica d‘educació, Ciència i Cultura ha demanat als seus socis (50) que “boicotegen l‘esdeveniment”, en paraules del redactor. La notícia de la BBC no explica que el president francés Sarkozy s‘acompanyarà del president israelià Shimon Perès per a inagurar la fira. Per tant, no s‘hi convida la literatura hebrea. S’hi convida la literatura israeliana. El convidat és, doncs, l‘estat d‘israel en el seu 60 aniversari. És natural l‘astorament de molts països musulmans. El poeta israelià Aharon Shabtaï és l‘únic que ha declinat l‘assistència a l‘esdeveniment, molt crític:

«El règim israelià els utilitza [els escriptors] com a relacions públiques, com ho feia la Unió Soviètica quan el règim mobilitzava els escriptors soviètics. Així, els escriptors israelians van ara a París com a col·laboradors d‘un règim horrible i per a formar-ne part.»

Tot i això, que el boicot es quede solament en això, en una renúncia a participar-hi.