Pavese, 100 anni della nascita

La setmana passada s‘inaugurà el primer Centenari Pavesà a la Casa delle Letterature de Roma, que celebra els 100 anys del naixement del gran poeta italià Cesare Pavese (9 de setembre de 1908 – 27 d‘agost de 1950). Fins al 23 d‘abril, la fundació que porta el seu nom ha programat recitals, exposicions, projeccions de pel·lícules, taules rodones i conferències. Lavorare stanca…

Traversare una strada per scappare di casa
lo fa solo un ragazzo, ma quest‘uomo che gira
tutto il giorno le strade, non è più un ragazzo
e non scappa di casa.
Ci sono d‘estate
pomeriggi che fino le piazze son vuote, distese
sotto il sole che sta per calare, e quest‘uomo, che giunge
per un viale d‘inutili piante, si ferma.
Val la pena esser solo, per essere sempre più solo?
Solamente girarle, le piazze e le strade
sono vuote. Bisogna fermare una donna
e parlarle e deciderla a vivere insieme.
Altrimenti, uno parla da solo. È per questo che a volte
c‘è lo sbronzo notturno che attacca discorsi
e racconta i progetti di tutta la vita.
Non è certo attendendo nella piazza deserta
che s‘incontra qualcuno, ma chi gira le strade
si sofferma ogni tanto. Se fossero in due,
anche andando per strada, la casa sarebbe
dove c‘è quella donna e varrebbe la pena.
Nella notte la piazza ritorna deserta
e quest‘uomo, che passa, non vede le case
tra le inutili luci, non leva più gli occhi:
sente solo il selciato, che han fatto altri uomini
dalle mani indurite, come sono le sue.
Non è giusto restare sulla piazza deserta.
Ci sarà certamente quella donna per strada
che, pregata, vorrebbe dar mano alla casa.

+

Atles de les primeres impremtes

La universitat d‘iowa ha publicat a la xarxa l’Atles de les primeres impremtes. Quin goig que fa. València i Barcelona comparteixen data de naixement dels primers obradors: 1473. Contractat per Jacobo Viztlán, de la família Ravensburg, va ser Lambert Palmart, un alemany de Colònia, l‘impressor encarregat de dirigir l‘obrador a València. A Barcelona van ser tres joves alemanys els qui van posar en marxa la nova tecnologia: Heinrich Botel, Georg von Holtz i Hans Plank.

Atles de les primeres impremtes

El poder i el voler

Vallbona parla de l’Anatomia, del balanç i profecia de la literatura catalana, al seu blog d‘articles periodístics i ens regala un diagnòstic en nutrició i endocrinologia:

Sense l‘atenció dels mitjans de comunicació de masses la literatura catalana i la de qualsevol lloc no és res. Ni fires, ni promeses, ni simplificacions. En un món global on només existeix qui te raó física als medis, que són els agents polítics i econòmics que escriuen la història, qui no te un espai conquerit i consolidat, és un cadàver o un nonat. Garantim la presència real (no com a impost revolucionari) de la literatura catalana als mitjans i tindrem literatura per anys, els lectors sortiran de darrera les pàgines i l‘anatomia podrà disseccionar el que hi ha de veres, no el que voldríem que fos, creiem que pot ser o defensem sense creure‘ns-ho que és, per patriotisme o per la nòmina.

És com un exercici de macroeconomia. Política, mitjans, masses, poder i cadàvers. Parlàvem de literatura? Llegit això, queda exorbitantment clar que el poder d‘una literatura no depèn (només) del poder de les seues obres. Depén molt (massa?) d‘unes altres coses, menys amables. Però plorar no ens porta enlloc. d‘acord amb aquesta sensació d‘alienació, de desposseïts, de fotuts, per dir-ho clar, nosaltres els valencians hauríem de suïcidar-nos. I no. Miratge o somni, necessitem creure en el poder de les paraules.

Sense papers

Interessant reportatge hui de Winston Manrique sobre literatura sense paper, els llibres digitals:

Estamos en el comienzo de una revolución de cambio comparable a la invención de la imprenta de Gutenberg en 1440 y al largo proceso de la Revolución Industrial hace 200 años”, afirma Rosental Calmon Alves, catedrático de la Universidad de Austin en Tejas, Estados Unidos, periodista brasileño y uno de los expertos y pioneros de periódicos en internet. Una revolución digital con una decisiva influencia en el mundo del libro porque, advierte Calmon Alves, se trata de una gran ruptura de los modelos de creación, promoción, venta y lectura donde no hay fronteras y todo está por ver y descubrir. ¡Conquistar!

Per a parlar d‘un tema que controlen molt bé alguns catedràtics de l‘autònoma, de la Sorbona o de la Sapienza, solen aparéixer uns altres d‘austin, Los Angeles o Chicago. Això em fascina. Són eixes notícies que sovint comencen així: «Según un estudio de la Universidad de Missouri, blablablà». En fi. Personalment, jo no la crec comparable, ni de bon tros, a la revolució de Gutenberg. Sens dubte, serà una revolució o no serà, però ben diferent. La invenció de la impremta, unida a uns altres factors, fou clau en la propagació d‘una revolució global, i no solament de la literatura. Era el naixement del llibre tal com, més o menys, el coneixem avui. Però era també, i sobretot, el naixement d‘un nou món, el de les idees. Cap segle de les llums a la vista, de moment. O sí? La digitalització dels llibres no suposa cap revolució en el món de les idees, no augura cap canvi radical a nivell cultural ni ideològic. No cal ser profeta per a intuir que es produirà un terratrèmol en els canals de distribució, la dissolució d‘alguns intermediaris i una transformació molt important de la relació entre l‘autor i el lector. Escèptic com sóc, però, tampoc no ens durà a cap paradís, això. De fet, que el paradís no existeix ja ho sabien el poeta medieval i el del Renaixement. També ho sap el digital. Com en l‘analògica, també la publicació virtual reclamarà certs canals-portals amb una marcat caràcter editorial i, segurament, amb unes finalitats paregudes a les que tenen ara els editors. Passa, però, que un escriptor amb renom, molt llegit i venut, podrà aleshores muntar la seua pròpia editorial a molt bon preu. Què passarà amb eixe tros del pastís que ara és propietat de les editorials?

Recomane el blog: “El futuro de libro”.