- Salms - http://www.porcar.net -

Al febrer, lloga jornaler

Quins dies! Anar de bòlit em crema. Lavorare stanca * [1]. Estrès. N’hi ha d’ell que sempre va pel camí de la vida apagant focs, és a dir, per les perilloses dreceres que sovint menen a l’ansietat [2]. No podria viure contínuament així. Quan m’extralimite en els quefers assumibles pel cos i l’ànima, la caiguda és molt més que una pobra metàfora. Potser per això aquest matí m’he ferit els genolls en pujar les escales del terrat per a estendre la roba. Quin mal. Preparar un llibre, ara el de paper [3], sempre és un plaer immens, un treball agraït, però és també una tasca cansada, sobretot si és una feina que he d’afegir a la d’altres projectes que tinc en marxa i que no puc ni vull defugir. Així que vitamines i llentilles. I sol, passejar sota el sol que, en fi, el febrer de moment ens nega. Ja se sap, en febrer, un dia dolent i l’altre també. Sort que tinc vacances la propera [4] setmana i podré posar-me al dia (i podré dormir per la nit).