Winehouse & Duffy, torna el soul

Tu saps que jo no sóc bona, però tu m‘estimes —perquè potser el teu destí és estimar a qui no t‘estima—, i jo deixe que tu m‘estimes perquè allò que més m‘agrada és que m‘estimen. Jo estime la vida, i m‘agrada viure com visc i, més encara, m‘agrada que t‘agrade com visc. I són feliços els instants viscuts en què hem compartit les mateixes drogues. m‘agrada recordar que tu i jo hem fet coses junts. El problema és que la mort sempre té una paraula per a mi.


Però hi ha vida després de la Winehouse. El seu nom és Duffy. Amb el seu aspecte, ningú diria que canta soul. És gal·lesa, boníssima (per al meu gust) i no ha publicat cap disc encara, però ja diuen que serà un supervendes. El torrentz s‘unfla. Gràcies a Internet.