- Salms - http://www.porcar.net -

Sargantaneta sargantaneta…

«Com que de discursos no n‘he fet mai (i no sé si en sabria)…». Paraules profètiques. Com a Monzó, al mercat cultural català convidat a Frankfurt li ha passat una cosa ben pareguda: «Com que de convidat no n‘he fet mai (i no sé si en sabria)…». A ser convidat és una cosa que s‘ha d‘aprendre. No és fàcil. Exigeix uns coneixements, experiència, oferiment, vocació, saber estar. Però es tracta d‘un primer gran convit i el conte ha obtingut un protocol·lari i merescut happy end… Com que «la gent té un alt nivell de clarividència» i «és molt perspicaç i sempre dedueix coses», hi afegiré una altra profanació: intercanvieu la paraula «discurs» per la de «fira» (mercat) en aquest paràgraf del conte ovacionat: «De fet, si tot discurs és part d‘un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l‘americana, la corbata (o l‘absència de corbata), ¿importa gaire què s‘hi diu exactament?» l‘intercanvi de factors no altera el producte. El producte, que és el que compta. No és el resultat igualment satisfactori? Discurs o conte, fira o cultura, producte o llibre: tot un èxit. Veles e vents han mos desigs complir. No podia anar de cap altra manera, probablement. Sargantaneta sargantaneta sargantaneta. I ara…, a vendre llibres.