Aniversari

Parlaràs del teu treball. I jo del meu.
La copa de vi no ens durà enlloc, que és
on hauríem d‘anar
amb un vi com aquest, ebris
d‘aquell somni que, fa temps, era nostre.
No sentiràs la vida
que se te‘n va, tampoc jo, queixal cucat
que un dia l‘odontòleg abocarà
al fem sense cap problema
deontològic. Carpe diem.
Un silenci
com el meu, gairebé rutina,
m‘obligarà a representar-me tal com no sóc
i tu m‘interpretaràs com sempre
en les paraules absents que, evidentment,
mai no he gosat dir.
Parlaràs del teu treball. I jo del meu.
Haurem tancat el cercle d‘un amor cru.
Tot això ho pense mentre dorms
a l‘altre llit.
Confessaré
que em sent cansat
de situar-me en un cert temps
i en un espai on tal vegada és imprescindible
dir que m‘agradaria voler-te exactament
com et vull i escriure‘t versos extraordinaris
que expressen com n’és d‘extraordinària
la nostra primera dècada d‘amor,
de certa fe i certa felicitat
que no sé dir, o no vull, o no cal.
Has parlat del teu treball. I jo del meu.
Res de l‘altre món.
Deu anys memorables, esclaus ja
d‘un destí salvat. Insignificants.
t‘estime.
Si no t‘acabes el conyac, me l‘acabaré jo.

Biblioteca del No-res

Una de les coses que més pot deprimir-te si treballes a una impremta és la quantitat de catàlegs (i també llibres d‘institucions públiques) totalment acabats que s‘acumulen al magatzem, quan no les tones i tones de paper que s‘aboquen a les gàbies de reciclatge (afortunadament). Hi ha piles de caixes farcides de catàlegs a tot color que sovint passen anys i panys en una sala d‘espera de la qual mai més no hi sortiran perquè els clients ja no els necessiten (de fet, ni se‘n recorden), tot i que fa temps ens reclamaren que —per problemes d‘espai— en férem stock. Pense sovint en els llibres, negre sobre blanc, que tants escriptors han de guardar al calaix de l‘oblit, o bé a la nevera, perquè no troben cap via normal d‘eixida editorial (els premis, no caldria dir-ho, no són una via normal); i pense després en eixos opulents catàlegs de, posem per cas, promoció de vivendes, autèntiques rajoles a tot color, amb disseny especial, tintes especials, papers especials i enquadernació especial, que les immobiliàries han abandonat per sempre en la biblioteca del no-res. En fi, que és dilluns.