Quan ja no pugues més…

Quan ja no pugues més, i no albires cap llum,
I els peus et diguen prou…
Continua.
Si s‘ha fet ja de nit, i no veus el camí,
I inclús l‘òliba dorm…
Continua.
Si et fa por la foscor, i tems deixar enrere
Fills i dona, i llar…
Prossegueix.
Arribaràs, segur, en un indret plaent,
Que et pot calmar la set…
Prossegueix.
I encara que tots s‘hagen ja aturat, i coixeges
Al ritme de les llàgrimes…
Continuaràs.
I quan més sol et trobes, i necessites més
Amor que ningú…, el
Donaràs.

Lluís Roda, “De l’ ànima”.

Antologia en PDF