- Salms - http://www.porcar.net -

Penyagolosa

Penyagolosa, gegant de pedra…! La vesprada al cor. l‘institut Penyagolosa és on vaig estudiar i hui he tingut l‘honor impagable de poder tornar, per unes hores, a aquell edifici de la meua pubescència gràcies al fet d‘haver estat escollit un dels recitadors de l‘homenatge al poeta Manel Garcia Grau. He recordat mestres i estances, l‘arbre sota el qual esmorzava, el fang de novembre i els forats davant dels bancs fusta florida; he reconegut la meua adolescència en els gestos del estudiants que fumaven qualsevol cosa a l‘entrada, eixa porta de ferro verd deslluït, i he passejat corredors d‘una mèmoria que imaginava perduda i no exiliada. Existeix una mena de llegenda urbana que diu que els escriptors no saben recitar bé. No és així. Hauríeu d‘haver assistit a l‘acte de hui en memòria de Manel per a comprovar quines cadències, quin sentit del ritme, quin sentiment sobretot, quina humanitat, quines veus! Després, tot un regal dels déus el poder tornar a xarrar amb aquell que va ser el meu professor de filosofia, que em comentava preocupat quantes i què interessades són certes fal·làcies al voltant del mediàtic tema de la violència als centres educatius. Tema d‘agenda, he pensat, com la grip aviària. Els mitjans de comunicació van per darrere de la poesia, he pensat després; la poesia ja no s‘escriu com si s‘acabara el món… Això ha passat de moda. En canvi, molts periodistes escriuen a sou tots els dies com si el món s‘acabara, com si el camí cap al no-res fora el camí únic en la venda de diaris o d‘anuncis de televisió. A estes hores, Àfrica tindria quatre habitants, si l‘oNU i Donald Rumsfeld no anaren errats o venuts, és a dir, si no tingueren interessos [1] en empreses de medicaments… A Rumsfeld [2] ja l‘han fet fora i a Annan poc li queda ja… Fills de puta. Ferramentes rovellades. En fi. Això és una altra història… Penyagolosa, gegant de pedra…! La vesprada al cor.