La Panderola postmoderna

Panderola

Ara que ja put a autonòmiques, Paquito Campsdegolf ens ha encolomat a Castelló una Panderola postmoderna que anirà, assegura, de la universitat a Benicàssim passant pel Grau…, això si abans una riuà inclement no se l‘emporta quan regolfe l‘aigua a conseqüència del soterrament de la llera del riu Sec. A flor de pell tenim el cas sagnant del soterrament del ferrocarril, que inunda la nova estació cada tres per tres i ens obliga a transbordar en patera per a agafar el tren. Evidentment, en la foto-sonda, el TVR (Transport de Via Reservada, o autobús guiat, en diuen) llueix molt més la corbata que una inauguració de noves línies d‘autobús, del tot vitals en una ciutat en expansió i en la que, actualment, la gran majoria dels residents viu almenys —i no exagere— a vint minuts de la línia d‘autobusos més propera, amb una freqüència de servei vergonyosa que excedeix de bon tros la mitja hora i que sovint frega els 60 minuts. Falten línies, la gent desconeix les existents, i les que funcionen ho fan amb una precarietat tan dessoladora que fan ganes d‘emigrar. Amb aquest panorama, al qual hem de sumar els escandalosos pressupostos 2007 destinats per la Generalitat a Castelló, la plana major de la mitjoueria dominant tornà a fer gala de la seua més deplorable inverecúndia i desplegà un estudi fotogràfic a la ribera del Riu Sec per a posar això que en diuen la primera pedra, que en realitat hauria d‘anomenar-se la primera foto.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«La panderola», cantada per Els Llauradors.

3 comentaris a “La Panderola postmoderna

  • 11/21/2006 at 1:39 pm
    Permalink

    El meu avi va ser cap d‘estació de la Panderola a Onda i a Vilareal. Aquest post m‘ha dut el seu record…

  • 11/21/2006 at 10:31 pm
    Permalink

    I quin era el seu nom? Ací tens una història del trenet, on he trobat uns sirventesis d‘un tal R. Montornés que diuen:

    “Era en Onda rajoler,
    Taronjero en Almassora.
    I en estiu, de platja a fora
    Actiu, barat i viatjer.
    Anaba al Grau de gaidó
    El joguet de Castelló

    Passaba per Villarreal
    Mirant-se la mandarina
    Entre entristit i formal;
    Creuant el Pont i cabal
    Del Millars, riu de saó
    Ai, joguet de Castelló”

    R. Montornés
    (Barcelona, MCMLXIII)

  • 11/22/2006 at 11:05 am
    Permalink

    El meu avi es deia Faustino Sebastián García, i va morir l‘any 1966 a Vilarreal. El meu pare té uns records impagables de la Panderola i jo li tinc una certa estimació, derivada d‘escoltar les seves històries.

Commentaris tancats.