Idomeneu i propaganda

Polèmiques. Resulta tan ingenu —i a voltes estúpid— creure que ens estem agenollant davant de l‘integrisme catòlic o islàmic, com acceptar l‘existència de casualitat en la censura d‘una òpera de Mozart en què es decapita a Mahoma i a uns altres déus mundialment famosos. A estes altures de l‘extermini —de la raó, si més no—, res no és casual; queda ja constatat que l‘efecte boomerang és un efecte buscat premeditadament per una bona part dels poderosos de la Terra amb uns objectius econòmics evidents; per exemple les últimes brafades papals, les imbècils caricatures de Mahoma, l’11-S, o tants altres cucs que l‘extrema dreta occidental, amb ajuda de l‘oriental, ha anat injectant en les pomes sagrades per a escalfar, tant com puga, el camp de batalla. Què pretenia, l‘autocensura de l‘òpera, evitar la violència dels islamistes o inflamar la dels occidentals? Les dues coses, probablement. Siga com siga, i vinga d‘on vinga, per acció o per omissió, forçar la maquinària de l‘odi no és mai un gest innocent i això bé que ho saben tant Benet XVI com la directora artística de la Deutsche Oper, Kirsten Harms, a qui potser, per por a la violència neonazi, tampoc li tremolaria la mà a l‘hora de censurar una òpera on es decapita a Hitler. He dit por?

d‘aquí a quatre hores [J. M. Servià]

Sobre Salvador Puig i Antich

“(…) D‘’aquí a quatre hores, seràs només un nom.
El nom d‘’un mort flamant, reivindicable;
amb el que alguns polítics sense sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure‘t el dogal d’‘una mort certa,
se‘n faran pantagruèlica venjança
per els seus bruts, hipòcrites brams d‘ase.

D‘’aquí a quatre hores passaràs a ser l’‘incòmode record
per la consciència d‘’alguns
que han fet veure que lluitaven,
i que el primer cluc d‘’ull que els ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d‘aquí a quatre hores,
vint-i-sis anys només, et mataran.

Josepmiquel Servià
2 de març de 1974.

Complex turístic

Des que el complex turístic
ha deixat de ser un tabú catòlic
—vergonya del turista a despullar-se—,
el concepte de complex s‘’ha buidat
d’‘un significat moralment eficaç.
Va sent hora, doncs, que els psiquiatres,
el govern, els sindicats i l‘església tota,
tipifiquen el complex segons conveni
com una malaltia professional
infecciosa i pandèmica, pròpia
del sector immobiliari.

Salm de setembre

Fa dies que estic
sense estar, que em busque
amb lupa, versos, mapes,
microscopi, i em sent a milers d‘anys
llum, com un espill dins
d‘un espill que no sabrà mai quina és
la suprema responsabilitat d‘un espill.
Pel món vaig desproveït totalment
de mi, necessitant-me, trobant-me
a faltar.
Me mire i no em veig,
m‘escridasse i no m‘oïsc,
me toque i no em sent.
No sé on me n‘he anat
ni quant tornaré, ni quina edat
tindré quan haja de tornar.
Com un boig feliç,
m‘escric cartes a enlloc
per a recordar que un dia
vaig desaparèixer de mi,
sense avisar-me.

Nota prescindible del poeta mort
Porte una setmana treballant, després de vacances, i en realitat açò és com morir-se, però sense desaparèixer.

Museu local

Passen i miren: al centre de la sala del nostre museu local poden vostès contemplar, en perfecte estat de conservació, un cervell crionitzat de l‘any 2033, una de les primeres intel·ligències naturals que la primitiva ciència de la Genètica fou capaç d‘aillar i, més encara, matenir en funcionament al 100% gràcies al refinament d‘aquesta altra obra d‘art: la incubadora de cervells. l‘eina pertany a una civilització precòsmica, la dels humans o homo sapiens. Els xips —estris on s‘emmagatzemava la informació—, ens revelen que, en aquells temps, era un òrgan que venia integrat de sèrie en la part superior del cos dels animals. Si volen fer-se una idea, el nivell d‘intel·ligència potencial d‘aquesta eina humana és comparable al que desenvolupen hui els nostres nadons. Aquest cervell concretament, va ser optimitzat d‘acord amb un sistema de purificació biològica que immunitzava a l‘humà de qualsevol malaltia de l‘època, però no de les epidèmies posteriors que tenim documentades, raó per la qual els nostres experts desaconsellen, encara hui, descongelar-lo. Per cert, els nostres investigadors estan treballant ara en una hipòtesi que, des la nostra percepció actual, podríem donar per bona, però no concloent; sembla que l‘òrgan fou instal·lat en alguna zona anatòmica del primer emperador global del precòsmic planeta Terra, és a dir, l‘antiga pedra solar que, com vostès bé saben, actualment és una de les nostres naus espacials més primitives i preades, malauradament en perill d‘extinció. Si volen saber més coses sobre cervells, no obliden visitar també el Museu de la Nau Selene, on s‘hi conserva un altre de l‘any 2753, l‘últim conegut; es tracta d‘un òrgan d‘una intel·ligència semblant, però molt més preparat proteïnicament, raó per la qual s‘extingí després del seu ús massiu, com a fem, en les plantacions d‘oliveres de les galàxies Alfa i Omega. És una llàstima que els nostres avantpassats no foren més delicats a l‘hora de conservar els pocs cervellets que aleshores hi havien. Senyors dofins, passen ara a la sala següent i els deixaré acariciar un artefacte militar prehistòric, inventat la setmana passada: el Forat Negre Artificial, capaç d‘engolir una galàxia en en una bilionèssima de segon.