Família

Veus?
Ara ja has fet el que havies de fer.
No costa res.

Ara ja has fet el que havies de fer.

Ja pots quedar-te
(ens podem quedar)
tranquils.

Ara ja has fet el que havies de fer.
Veus!

Déjà vu

Soprenent. Hi ha professors universitaris que pensen i, encara més, creuen que, a Xina, els taulellets de la Plana es venen en valencià. I no en anglès, o en mandarí. Manies persecutòries, sembla, dels qui mamprenen la diferència cultural —l‘idioma— com a limitació, frontera, duana, restricció i, per tant, defecte letal de l‘economia europea. Tesi d‘il·lustre professor universitari: «La llengua com a tara». En poques paraules: si no compres en anglès ets un subnormal… Idiota!

«La existencia de una lengua común en los Estados Unidos facilita el comercio, también intelectual, y desafía, incluso, los dogmas del multiculturalismo. Mientras tanto Europa se vanagloria de que el Parlamento europeo podrá recibir documentos escritos en catalán, y en catalán habrá de contestarlos.»

Tesi implícita pornogràfica: el Parlament Europeu com a comerç. Comerç intel·lectual: la transacció, la subhasta, el tràfic, l‘exportació, la importació, la deportació, el negoci dels intel·lectuals, i en una sola llengua. Una, gran i lliure. Negoci d‘alguns professors universitaris.

Quin déjà vu! Tot açò recorda molt les paraules monoculturals no dogmàtiques d‘un altre professor universitari, aquest en Georgestown: «La excepción cultural es el refugio de las culturas que están siendo derrotadas». ¡Toma ya! l‘asnarenca sentència transforma automàticament en refugiats culturals el 90% dels habitants del planeta i, tot d‘una, els envia a l‘exili. A una altra galàxia. l‘altre professor, el de la Barcelona multicultural i dogmática, blogueja que «la construcción de aduanas supone un gasto considerable de pensamiento y de energía, por parte de las élites empeñadas». I tant! Estalviem, doncs. Un genocidi a temps sortiria més barat.

Ataràxia

Vertiginosa necessitat: ataràxia. Ataràxia contra el vertigen. El vertigen és l‘existència, hui, de la necessitat d‘una Associació de Víctimes de les Associacions de Víctimes. Ataràxia contra la moda de l‘ús i abús de la víctima com a martell polític o tornavís emocional dels processos de pau, de justícia, d‘investigacions. Ataràxia contra la plusvàlua permanent del cadàver, contra la política d‘ultratomba, contra els polítics fúnebres. Ataràxia a favor de procediments democràtics reals. Ataràxia contra el terror que genera la violència, però també contra la utilitat del terror, conscient o no, que propalen les víctimes. Ataràxia per a saber. Per a poder viure.

Desviaments filosòfics

Levante publica hui que la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) té en el seu poder des del passat mes de novembre un informe complet sobre el revolts perillosos de la Línia 1 on s‘haurien d‘instal·lar balises de frenat. El document va ser elaborat per membres del Sindicat Ferroviari Independent (SIF) i va ser lliurat per registre d‘entrada a l‘adreça de l‘empresa. La gerent de FGV, Marisa Garcia, s‘ha referit a l‘informe com una de tantes «propostes filosòfiques» que s‘haurien de debatre. I es va debatre? Ai! També hui, el diari valencià revela que, en canvi, Zaplana va tenir —aquest sí— la idea filosòfica de desviar a unes altres partides pressupostàries una quantitat de 23 milions que l‘estat havia destinat a ferrocarrils. I sense proposta. I sense debatre res. Desviament filosòfic. Diners descarrilats.

:: Dilluns 17 de juliol: Les filosofies d‘aznar.

Joseph Brodsky

He entrat jo, a la gàbia, en lloc de la bèstia, /
a la presó he gravat, a ferro, el malnom i la pena, /
vora la mar he viscut, a la ruleta he jugat, /
vestit de frack he menjat amb Déu sabrà qui. /
Abocat a un glaciar, mig món hauré vist, /
abatut tres vegades, dues em van ferir. /
He fugit del país que m‘ha acollit. /
Els qui m‘han oblidat arriben a ser ciutat. /
m‘he perdut per estepes que recorden el crit dels huns, /
he portat allò que ara torna a estar de moda, /
he cobert pallers de negre sudari, he sembrat sègol, /
només l‘aigua seca no l‘he arribada a tastar. /
Als meus somnis he obert la pupil·la del guàrdia, sinistra, /
fins a la corfa he menjat el pa de l‘exili. /
A totes les veus he llogat les meues cordes, a més de l‘udol; /
m‘he passat al xiuxiueig. I hui he complit els quaranta. /
Què dir de la vida? Que resulta que és llarga. /
Que no sóc solidari amb res més que el dolor. /
Però mentre no m‘òmpliguen la boca de fang, /
solament gratitud d‘ella haurà de brollar. /

Joseph Brodsky
24 de maig de 1980

[Trad. J. Porcar]

La vara del Consell

Prioritats. De l‘estació de Jesús al carrer de Jesús. Els set milions d‘euros necessaris per a salvar vides humanes, és a dir, per a dotar de seguretat màxima al tram subterrani de la línia 1 del metro de València, són també, clavadets, els set milions d‘euros amb què la conselleria d‘economia subvencionarà la nova seu de la Càmara de Comerç de València, situada al carrer de Jesús, «una muestra más del apoyo que el Consell otorga a todas aquellas acciones que de una u otra manera repercuten en los sectores económicos de la Comunidad Valenciana». I tant que repercuten. «REPERCUTIR (i ant. repercudir). || 1. tr. (ant.) Rebatre, ferir a cops repetits». Dubte que als treballadors de la Càmara els vaja la vida en la nova seu; segurament no tant com als viatgers del metro. Probablement, amb l‘estalvi d‘un parell de projectes faraònics, fa temps que tindríem una línia 1 nova i segura, i no estaríem ara qüestionant projectes també necessaris —si bé no imprescindibles—, com el de la Càmara. Quan no uses bé la vara de mesurar, la vara es trenca o, senzillament, te l‘estampen en la cara.

——
Nota: Abans no i ara .