Ataràxia

Vertiginosa necessitat: ataràxia. Ataràxia contra el vertigen. El vertigen és l‘existència, hui, de la necessitat d‘una Associació de Víctimes de les Associacions de Víctimes. Ataràxia contra la moda de l‘ús i abús de la víctima com a martell polític o tornavís emocional dels processos de pau, de justícia, d‘investigacions. Ataràxia contra la plusvàlua permanent del cadàver, contra la política d‘ultratomba, contra els polítics fúnebres. Ataràxia a favor de procediments democràtics reals. Ataràxia contra el terror que genera la violència, però també contra la utilitat del terror, conscient o no, que propalen les víctimes. Ataràxia per a saber. Per a poder viure.

Desviaments filosòfics

Levante publica hui que la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) té en el seu poder des del passat mes de novembre un informe complet sobre el revolts perillosos de la Línia 1 on s‘haurien d‘instal·lar balises de frenat. El document va ser elaborat per membres del Sindicat Ferroviari Independent (SIF) i va ser lliurat per registre d‘entrada a l‘adreça de l‘empresa. La gerent de FGV, Marisa Garcia, s‘ha referit a l‘informe com una de tantes «propostes filosòfiques» que s‘haurien de debatre. I es va debatre? Ai! També hui, el diari valencià revela que, en canvi, Zaplana va tenir —aquest sí— la idea filosòfica de desviar a unes altres partides pressupostàries una quantitat de 23 milions que l‘estat havia destinat a ferrocarrils. I sense proposta. I sense debatre res. Desviament filosòfic. Diners descarrilats.

:: Dilluns 17 de juliol: Les filosofies d‘aznar.

Joseph Brodsky

He entrat jo, a la gàbia, en lloc de la bèstia, /
a la presó he gravat, a ferro, el malnom i la pena, /
vora la mar he viscut, a la ruleta he jugat, /
vestit de frack he menjat amb Déu sabrà qui. /
Abocat a un glaciar, mig món hauré vist, /
abatut tres vegades, dues em van ferir. /
He fugit del país que m‘ha acollit. /
Els qui m‘han oblidat arriben a ser ciutat. /
m‘he perdut per estepes que recorden el crit dels huns, /
he portat allò que ara torna a estar de moda, /
he cobert pallers de negre sudari, he sembrat sègol, /
només l‘aigua seca no l‘he arribada a tastar. /
Als meus somnis he obert la pupil·la del guàrdia, sinistra, /
fins a la corfa he menjat el pa de l‘exili. /
A totes les veus he llogat les meues cordes, a més de l‘udol; /
m‘he passat al xiuxiueig. I hui he complit els quaranta. /
Què dir de la vida? Que resulta que és llarga. /
Que no sóc solidari amb res més que el dolor. /
Però mentre no m‘òmpliguen la boca de fang, /
solament gratitud d‘ella haurà de brollar. /

Joseph Brodsky
24 de maig de 1980

[Trad. J. Porcar]

La vara del Consell

Prioritats. De l‘estació de Jesús al carrer de Jesús. Els set milions d‘euros necessaris per a salvar vides humanes, és a dir, per a dotar de seguretat màxima al tram subterrani de la línia 1 del metro de València, són també, clavadets, els set milions d‘euros amb què la conselleria d‘economia subvencionarà la nova seu de la Càmara de Comerç de València, situada al carrer de Jesús, «una muestra más del apoyo que el Consell otorga a todas aquellas acciones que de una u otra manera repercuten en los sectores económicos de la Comunidad Valenciana». I tant que repercuten. «REPERCUTIR (i ant. repercudir). || 1. tr. (ant.) Rebatre, ferir a cops repetits». Dubte que als treballadors de la Càmara els vaja la vida en la nova seu; segurament no tant com als viatgers del metro. Probablement, amb l‘estalvi d‘un parell de projectes faraònics, fa temps que tindríem una línia 1 nova i segura, i no estaríem ara qüestionant projectes també necessaris —si bé no imprescindibles—, com el de la Càmara. Quan no uses bé la vara de mesurar, la vara es trenca o, senzillament, te l‘estampen en la cara.

——
Nota: Abans no i ara .

Els avisos de l‘exalcalde

El 5 de maig de 2006, dos mesos abans de la tragèdia, Fernando Martínez Castellano, exalcalde de València i columnista de Las Provincias, sota l‘aleshores sarcàstic —hui esgarrifós— títol «Un metro feliz», qüestionava el probable excés en espectacles amb què Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) preparaven la celebració dels vint anys de Metro Valencia, i escrivia això:

«En estos tiempos tan dados a pasar todo por “la cocina” de las encuestas, valdría la pena pedir la opinión de los usuarios, si están por preferir un festorro, en el que no van a participar y se acabará llevando el viento, o si se inclinan por que esos eurillos que se dedicarán a los fastos, se destinen a que se ponga al día un servicio público que diariamente atiende a miles de ciudadanos.
Tengo un amigo que tiene el convencimiento de que casi se podía haber renovado todo un vagón, solo con lo que le han “fufado” las canceladoras de tickets en los últimos años. Igual exagera un poco, pero poco.
Quedamos con que hay que remozar canceladoras, también que funcionen las expendedoras y que no se queden con el cambio. Ya renovando, tampoco les vendría mal una lavadita de cara a las estaciones, y de paso que alguien contacte con J.V. Jurado para que las ilumine un poco, pues entre la roña y la luz mortecina que tienen, están que dan pena. Como colofón se podría enviar la mayor parte de las unidades rodantes de la Línea 1, al Museo de Arqueología.
Con algunas migajillas de la Copa América, del Agora, del Museo de la FIFA o de esa Esfera que no saben donde meter, seguro que podrían sustituir convoyes, mejores señalizaciones y, de una vez, accesibilidad

Tot això, solament dos mesos abans de la tragèdia.

Cal preguntar-se, doncs, quina és l‘actitud dels nostres governants en relació als periòdics? Possibilitats:
1) Els nostres governants no llegeixen la premsa (ni tan sols la consanguínia).
2) La llegeixen, però no l‘entenen (molt probable).
3) La llegeixen, però se‘ls fot (és evident).
4) La llegeixen els periodistes dels seus gabinets de premsa (la dura realitat).

Resulta que Martínez Castellano té un blog, en el qual ha rescatat recentment un altre article seu escrit en setembre del 2004, en el qual ja mamprenia als responsables de FGV:

El “metrorretraso” de Agosto da paso al “metrosardinas” en los restantes meses del año, excepción de la primera quincena de Marzo en la que se convierte en “el no cabe ni uno más”. Ese suele ser el panorama más habitual del metro de la ciudad de Valencia. Los equipamientos, la modernización o renovación, sobre todo en la Línea 1 dejan todo lo del mundo por desear (…).
Metro Valencia es algo así como tres mundos (quien dice tres, igual dice doce) distintos. Uno cochambroso, ruidoso y abandonado que es el de la Línea 1. Otro un poco más apañado, con unas frecuencias escasas para el incremento de usuarios que se proclama. Y otro mundo muy distinto es el virtual, el de metrovalencia.com, aquí todo es bonito, claro no vamos a destapar nuestros defectos a los cuatro vientos, pero de la autocomplacencia, del auto bombo se pasan un poco (…).
Por supuesto que la sociedad actual está llena de problemas, pero tendría muchos menos si cada uno fuese a lo que le toca. A un servicio público lo que le corresponde es eso, mejorar el servicio, en lugar de andar con promociones raras que más bien parece que busquen la personal en lugar de la general. Cuando los usuarios estén satisfechos de verdad, no en extrañas encuestas, entonces Metro Valencia está invitado a arreglar el mundo, pero antes modernicen e incrementen las unidades.

Las Provincias, premsa adjacent a l‘executiu valencià, es fa ressó de l‘alerta. És d‘agrair la reformada equanimitat i honestedat informativa amb què aquest mitjà de comunicació (i en general tota la premsa escrita, no em féu parlar de l‘insidiosa RTVV), està actualment tractant la tragèdia. Estic segur de què bona part de la culpa, la bona culpa, és del seu director, Pedro Ortiz.

«Excés d‘objectivitat»
En unes declaracions ahir, Levante-EMV recull alguns lapsus linguae i piquiponades del portaveu del grup parlamentari popular: «Serafín Castellano trufó su discurso de errores e incorrecciones como ‘el sistema de frenado autonómico‘ o el ‘exceso de objetividad‘». Una altra vegada l’excés. Tot un símptoma.

Veredicte contra el valencià

«Una persona ha d‘anar al jutjat i dirigir-se en valencià sense tindre la incòmoda sensació que aquella llengua no és ben rebuda. Que això els senyors magistrats no ho veuen lógico ni conveniente? Ai carai, no m‘ho hauria imaginat mai. I dic jo: des de quan, en termes de dret, els principis s‘han de supeditar a les conveniències? I si el valencià és llengua oficial al País Valencià, no seria lògic que la justícia fos la primera en salvaguardar aquest dret? Els drets, senyors magistrats, es tenen o no es tenen. I en aquest cas, és el querellant, i no vostès, qui decideix on i quan exercir-los».

Jesús Puig – Llegir +

Insensibles

Estic totalment convençut de què Garcia Anton vol presentar-se a president de RENFE. Ho dic pel mitin sobre inversions en ferrocarrils que, evidentment, li han escrit i que ara mateix està amollant a les Corts. Ni una mínima assumpció de responsabilitat. Ni una microcrítica. Res de res. Em pregunte què deuen estar pensant i sentint les famílies afectades mentre escolten —ara mateix a Radio 9— al seu conseller fer un llistat d‘inversions en seguretat per tal de llavar-se la cara i de no caure del càrrec. A Garcia Anton li haurien d‘asseure, a les Corts, als 42 cadàvers, als ferits, a les seues famílies i a tots els ciutadans commocionats per la tragèdia, a veure si encara així era capaç de conservar la desvergonya de parlar com si demà foren les eleccions. Les paraules hui del conseller a les Corts no són un accident. Són d‘una insensibilitat catastròfica.

l‘excés
l‘excés de «l‘excés de velocitat». l‘excés, l‘abús del conseller, que s‘ha fartat hui d‘esmentar aquest fet com a causa. La fal·làcia. Goebbels. Propaganda. El conseller a 80% en els revolts, el conseller sense balises, el conseller amb una única hipòtesi admissible: la inconsciència, el defalliment, el desmai del conductor. La inconsciència del conseller. La velocitat excessiva del conseller, al capdavall. Però la contrahipòtesi ha entrat en escena: els sindicats posaren ahir un sistema de fre a la versió oficial i apuntaren la possibilitat d‘una defecte tècnic en la màquina. Un extracte:

El Sindicato Ferroviario explicó que sólo unos días antes del mayor accidente de metro registrado en España, una máquina UTA 3734, de la misma serie que la unidad que descarriló, conducida por una maquinista, tuvo que ser retirada por fallos en el sistema de frenado eléctrico.
La unidad, que circulaba también por la fatídica línea 1 del metro de Valencia, pero en dirección a Llíria, a punto estuvo de rebasar un semáforo en rojo por un fallo en el sistema habitual de frenado eléctrico, lo que obligó a la maquinista a recurrir al de emergencia. El de sistema de emergencia obliga a reducir la velocidad, ya que frena el convoy por un sistema de fricción (…).
La línea 1 del metro de Valencia tiene un número de unidades tan ajustado que si quedan dos máquinas averiadas ya surgen problemas de servicio. Una situación que obliga a realizar las operaciones de mantenimiento con la máxima celeridad posible.