«En medio del estrépito de los vagones, los pasajeros del metro procedente de la Plaza de España seguramente no pudieron oír por megafonía el mensaje habitual: Pròxima parada, Jesús. Correspondència amb la línia cinc». Ocurrents i contundents, sens dubte, aquestes primeres línies d’Adolf Beltran [1] hui en el seu article del diari El Pais-CV, amb les quals manifesta la seua profunda indignació professional per les fàtues amenaces [2] que l‘esmussat de Rambla escampà l‘altre dia contra qualsevol ser humà i/o periodista que públicament [3] dubtara de la seguretat del metro. Quina barra. La veritat: a l‘article, Cortázar [4] és un decorat magnífic, però el Portaveu Perdonavides no es mereix referents tan enlluernadors. Hui cueja encara la coentor del portaveu esmussat, però cap mitjà, excepte Vilaweb [5], porta als titulars l‘ameradíssima i plàcida desvergonya de Camps: després d‘assegurar als sindicats «transparència» en la investigació —com si l‘anara a fer ell tot solet—, declara que la Generalitat NO instal·larà [6] un sistema de frenat més modern. Això deu ser perquè Camps té un sistema de fre ultramodern: el comunicat [7].