Poètiques (El Llibreter)

Des de fa uns mesos, Hermeneia allotja Intermínims de Ramon Dachs, primera obra literària en català que es va aventurar per l‘hipertext. Per celebrar els deu anys de l‘esdeveniment, Hermeneia ha organitzat també una l‘exposició virtual Ramon Dachs: poètiques no linials [1996-2006] sobre la seva trajectòria. Dels juejus de la Xina Tang a l‘escriptura fractal, passant per la poesia àrab o les matemàtiques: tradició i modernitat per interrogar-se sobre els límits de la poesia.

El llibreter – Llegir +

Crònica floral (en brut)

Al final de tot, es dóna el premi al Jordi Valls (sí, el de la Catalònia), Ernest Farrés en fa una breu glossa i Valls llegeix tres poemes, amb una introducció tot emotiva on revindica la seva condició de proletari fill de proletaris.

Després, “Els segadors”; i les iaies que quedaven, corrents a endrapar canapès allà en una sala del fons.

El cronista ha marxat i no sap què més ha passat, pero ja se suposa: moltes felicitacions i etc. etc.

I encara li queden més dubtes: posats a canviar, per què no canviar-ho més? Si ho volem modern? per què al saló de Cent, amb urbans amb plomalls i banda de música i tant protocol?

Ah! un dels canvis a partir d‘ara és que el guanyador és nomenat “poeta de la ciutat” i el faran passejar tot l‘any per biblioteques i “equipament culturals” a llegir i a parlar. Més que un premi, és un càstig.

En brut :: Llegir-ho tot

Satèl·lits anti-immigrants

El govern d‘espanya ha decidit reforçar la vigil·lància de les costes amb un satèl·lit per a intentar frenar la immigració il·legal. Ho va anunciar De la Vega després de visitar Canàries, una comunitat que en pocs dies ha rebut milers d‘immigrants. Se sospita que una xarxa organitzada arrossega les embarcacions que ixen de la costa mauritana i les solta a prop de l‘arxipèlag. Segurament. Però el contraband d‘immigrants és un problema afegit, i no deixa de ser un error, un subterfugi de la moderna Europa, l‘obstinada insistència en el tràfic il·legal de persones humanes com si aquest fora l‘eix central del conflicte. Després dels esdeveniments tràgics de Ceuta i Melilla, que ja tenim oblidats, hem de reconèixer que els murs d‘Europa no han desaparegut; s‘han traslladat. Els murs de Berlín són ara les ones brutals de l‘Atlàntic i els fils d‘aram electrificats a les portes d‘europa, quan no la fam o les pistoles de la policia marroquina. La postura del govern de la UE, amb excepció de pocs diputats europeus, no serveix per a molt. O callen avergonyits o es renten les mans.

El ministre d‘afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ha tornat a demanar ajuda a la Comissió Europea. Considera que la situació s‘ha d‘encarar amb «responsabilitat compartida» i sensibilitzant els països d‘origen. Sembla que predica en el desert. Gran Bretanya, França i Bèlgica, després d‘exercir un colonialisme salvatge sobre els països d‘on fugen els actuals immigrants, s‘han desentès. Ara han posat un satèl·lit. Demà seran vaixells de guerra. Europa continua tractant la immigració com si fora un problema militar. A veure si al final ho acabarà sent…

El retorn de Cohen

El cantautor i poeta Leonard Cohen va fer, dissabte passat, una aparició pública —en ell poc freqüent— en la ciutat canadenca de Toronto per a promoure el seu primer llibre en 22 anys, amb el qual espera, explicà, recuperar una mica del diners que li va furtar el seu antic manager. Vestit de negre, com sempre, Cohen va recitar un breu poema amb la seua veu ronca i va tocar dues de les seues cançons més famoses «So Long, Marianne» i «Hey, That’s No Way to Say Goodbye», amb els músics canadencs Barenaked Ladies i Ron Sexsmith. «Book Of Longing» és el dotzè llibre de Cohen en 50 anys de carrera. El nou volum inclou dibuixos del cantant i està dedicat al poeta canadenc Irving Layton, un guia espiritual de l‘artista mort recentment. Molts dels poemes van ser escrits durant la seua estada en el Centre Zen, prop de Los Àngeles, on va ser ordenat com a monjo zen sota el nom de Jikan. Penge ací una traducció lliure (tan lliure com meua), d‘un dels poemes publicats en «Book of Longing»:

l‘actitud correcta

Llevat d‘un parell d‘hores
que cada matí
passava en companyia
d‘un savi
solia quedar-me al llit
sense menjar
només amb uns quants glops d‘aigua
«tu ets un home vell de bon veure»
em deia davant de l‘espill
«i que a més
té l‘actitud correcta
no l‘importa si això s‘acaba
o bé s‘allarga
i pel que fa a les dones
i la música
n‘estarà ple
el Paradís
»
Aleshores me n‘anava a la Mesquita
de la Memòria
a expressar el meu agraïment.

«Forbes»

La més influent revista nordamericana de rics i per a rics, ha publicat la llista 2006 dels governants més milionaris. «Forbes» ha tornat a suscitar polèmica incluint Fidel Castro en el seu top ten, ja que és al capdavall la polèmica allò que interessa a una revista de rics i per a rics que vol guanyar diners. Tot i això, la inserció del líder comunista en la llisteta sembla més una decorativa galtada dels amos de Forbes a Castro, és a dir, del capitalisme a Castro, molt més que no pas una informació transparent i rigorosa, donat que s‘adulteren les dades financeres adjudicant la propietat d‘algunes empreses públiques al seu president; a ningú se li escaparà que això és fer trampes. És sorprenent, a més, que a la reina d‘anglaterra no li incloguen com a propietat el Palau de Buckingham ni les joies de corona i que Castro obtinga 900 milions amb un Palau de Convencions on només hi ha actes de l‘estat i s‘entra gratis. De seguir així, l‘any que ve serà Evo Morales el número 1 de la llisteta gràcies a la nacionalització dels hidrocarburs. És al·lucinant l‘entusiasme amb què els mitjans de comunicació es fan ressó, no de la llista de governants milionaris que fan passar fam al seus pobles, sinó de la inclusió de Castro. Vergonyós.

Ben mirat, potser és que l’ “amigo americano” està nerviòs. l‘imperi s‘ha dispersat i no sap com reconduir una situació que degenera per moments: l‘esforç consumit en controlar l‘orient Mitjà l‘ha dut a desatendre esquemes de dominació que els Estats Units havia vingut aplicant, fins fa poc, en l‘amèrica Llatina. El capital gringo observa ara amb preocupació que els seus negocis a Xile, Veneçuela, Bolívia, Brasil, etc, puguen perillar. «Forbes» no és més que el termòmetre d‘aquest desassossec del capital.

Castelló: TV3 i C33 en TDT

Tinc a ma mare preocupada perquè no pot veure «El Cor de la ciutat» ni el «Vent del pla», així que no tindrà un altre remei que passar-se ja a la TDT perquè els canals catalans són els que més mira. Després de l‘advertència que ACPV ha anat retolant insistenment en pantalla durant un parell de dies, finalment ahir es va dur a terme, a les terres de Castelló, la desconnexió analògica de TV3 i Canal 33 des del repetidor del Desert de les Palmes, que obliga ara als espectadors de La Plana a comprar un descodificador TDT per a rebre el senyal digital.

Per als qui, com jo, viuen a Castelló i són excessivament cauts amb estos canvis tecnològics insuficientment explicats per les administracions públiques, i que per cert tan beneficien a uns i tan foten a la butxaca d‘uns altres, penge ací algunes explicacions que ACPV ha tingut la paciència de regalar-me en resposta a un correu electrònic on els reclamava informació més extensa que la publicada al seu web. Tot i que la font original (un fòrum d‘internet) d‘aquestes puntualitzacions no és ACPV, la persona que penja les explicacions afirma: “Això és l‘extracte d‘un mail que vaig enviar fa temps a ACPV preguntant un cas paregut». Ací teniu el text en català, que resulta ben orientatiu, si bé, evidentment, no em faig responsable d‘eventuals imprecisions.

Cas pràctic:
Tinc un amic a Castelló i ara amb el tema de la TDT d‘aCPV, m‘envia el següent missatge per MSN: Vicent, aquest matí m‘he passat per una tenda de Castelló a comprar un descodificador per a veure la TV3 d‘aCPV que, com saps, començarà a emetre el dilluns, ací a Castelló i comarques, i el venedor m‘ha plantejat una sèrie de problemes que no vaig saber respondre-li. Visc en un mar de dubtes; el venedor m‘indica que si no adapte l‘antena adequadament per a TDT, no podré veure els canals TDT i naturalment tampoc la TV3 en TDT d‘aCPV,. Diu que he de canviar l‘amplificador de l‘antena col·lectiva per un altre que em va ensenyar que posa, “Amplificador TDT”. No obstant això, he comprat el descodificador amb l‘opció que si no funciona bé o no funciona, podré retornar-lo i que em reemborsen els diners, és veritat això? s‘ha d‘arreglar l‘antena? s‘ha de canviar l‘amplificador? Em pots ajudar?

Resposta:
Anem a pams: el venedor que te va atendre no és tècnic, però té raó en algunes coses i en unes altres no. Un exemple pràctic. Cas de viure en un edifici amb antena col·lectiva: si estàs situat en la zona de cobertura del Bartolo o en qualsevol població que estiga afectada pel canvi a TDT de l‘emissor d‘ACPV i, a més, vius en un edifici amb antena comunitària o col·lectiva que actualment agafe correctament, per no dir perfectament, el C33 en analògic (que actualment emet pel canal 47 d‘UHF), és indicació que l‘antena col·lectiva del teu bloc de cases té instal·lats mòduls amplificadors i, entre ells, un per al Canal 47. En aquest cas, compres el decodificador, li connectes l‘antena i després el cable al televisor; segueixes les instruccions del fabricant per a sintonitzar el descodificador i solucionat: a veure els canals de TV3 d‘aCPV. Els decodificadors es connecten igual que un vídeo.

Possibles problemes:
Si en sintonitzar el decodificador de TDT no reps bé els ALTRES canals que emeten en TDT en la zona, hauràs d‘arreglar l‘antena amb consens previ amb els altres veïns de la finca. De moment, solament veuràs la TDT d‘aCPV. També és possible que l‘amplificador comunitari no duga mòduls independents per a cada canal que es rep, i sigue un amplificador, dels anomenats Multibanda o Centraleta Amplificadora de Banda Ampla. Aquest tipus d‘amplificadors són més econòmics que els mòduls independents i tenen l‘avantatge que qualsevol canal que s‘emeta per la Banda d‘uHF automàticament l‘amplifica, sempre que el nivell a l‘entrada de l‘amplificador sigue semblant al dels canals públics i privats, que són els mes potents; si no és així, el nivell d‘amplificació és baix i es reben alguns canals, sobretot els menys potents, amb neu i interferències.

Se veies C33 en analògic el veuràs en digital:
Però si veus correctament en analògic el C33 d‘aCPV, no hauràs de fer cap modificació a l‘antena comunitària i voràs bé la TDT d‘aCPV. Si en sintonitzar el descodificador de TDT no reps bé els ALTRES canals que emeten en TDT en la zona hauràs d‘arreglar l‘antena previ consens amb els altres veïns de la finca. De moment solament veuràs la TDT de TV3-ACPV. En qualsevol dels dos casos anteriors, si en el teu televisor visualitzes o has visualitzat perfectament el C33 en analògic, és senyal inequívoc que podràs comprar un descodificador de TDT i podràs sintonitzar perfectament l‘emissió en TDT d‘aCPV. Si en el teu edifici NO reps correctament el C·33 perquè no tens mòdul amplificador per a aquest canal o la teua antena no està preparada (estem parlant del C33 en analògic), és evident que al connectar un descodificador no el veuràs gens. Hauràs d‘arreglar l‘antena comunitària amb l‘aprovació dels veïns. Un instal·lador antenista et pot assessorar i fer pressupost, (demana pressupost a diferents instal·ladors).

Adaptacions:
En el cas anterior pots, en una primera fase, arreglar l‘antena només per a veure la TDT d‘aCPV o, en una segona fase, arreglar-la per a veure tots els canals de TDT que emeten en la zona. Entre un amplificador per a antena col·lectiva que pose “especial per a TDT o Digital ” i un que estiga ja instal·lat i corresponga al canal en ús, no hi ha diferències tècniques; hi poden haver poques diferències de disseny, són més moderns, la banda de passada etc., però bàsicament serveixen per al mateix i funciona igual.

Resumint:
· Si has vist bé el senyal analògic de C33, veuràs bé la TDT d‘aCPV.
· Si no veus bé l‘analògic de C33, no veuràs la TDT d‘aCPV, a aguantar-se i a arreglar l‘antena.
· Si la teua comunitat de veïns no vol arreglar l‘antena, l‘opció que queda és posar una antena al balcó o a la finestra, situada cap al Centre Emissor, sempre que no tingues un obstacle alt davant, edifici etc. i connectar-la amb el descodificador, o si els veïns et donen permís col·locar-la de forma provisional en la terrassa indicant-los que la retiraràs quan arreglen l‘antena comunitària. També venen en comerços d‘electrònica antenes interiors amplificades ( la típica de banyes de tota la vida que es posa damunt de la TV), cal pactar amb el venedor la seua devolució i reemborsament de l‘import en un parell de dies, si al provar-la no dóna els resultats esperats.

Cas d‘antenes individuals.
El mateix cas anterior s‘aplica a les antenes individuals.
Exemple: «Tinc antena individual i visc en la zona de Castelló o població de comarques properes, coberta per la TV3-C33 d‘aCPV, veig perfectament el C33. Què faig?» Doncs comprar-te un descodificador i posar-lo en marxa. «Tinc antena individual i no veig bé el C33, ho veig amb neu, ratlles i més coses, què puc fer?» Primer, consultar amb els veïns de la zona on vius per a saber si és un problema comú de cobertura per estar “lleugerament tapats” per edificis, tenir una muntanya al lluny o prop de la població que fa ombra etc. Podria ser que la població on vius no tinga a prop el centre emissor; si és així, ben poques coses es poden fer. En qualsevol cas, consultar amb un antenista de la zona que coneix perfectament la problemàtica local i té experiència, per a veure si es podrien millorar les condicions de recepció de l‘antena, amb un poc mes d‘altura, una graella amb més guany, etc.

Cas de tenir un repetidor local en la població.
«En la meva població existeix un repetidor de televisió que repeteix tots els canals analògics però fins a ara mai a repetit els d‘aCPV, TV3- C33 Què fem?». Reunir-se el grup d‘afectats per a proposar a l‘ajuntament la possibilitat d‘arribar a un acord plenari de cessió d‘ús a l‘aCPV, de part d‘alguna instal·lació municipal que estiga situada prop del repetidor local (si aquest no és de l‘ajuntament). ACPV realitzaria l‘estudi econòmic tècnic d‘instal·lar un repetidor de TDT en el municipi.

Folk

Vosaltres vencereu. Al final vencereu. Junts de la mà marxareu algun dia. I no esteu espantats perquè algun dia vencereu. Vencereu perquè vosaltres ho teniu tot. També la pau. I tindreu la pau quan deixeu de fer la guerra. I viureu al final en pau. O no. Qui sap. Així és fàcil. Més fàcil: sou els ocupants. Nosaltres no: som els ocupats. Sabem que al final sempre acabem perdent. Hi ha pobles que no guanyen mai. Que mai no guanyen del tot. Que mai no guanyen la pau. Fa segles que la única victòria possible és la lluita permanent.