l‘alt representant de política exterior de la UE, senyor Javier Solana, va patir ahir un delirium tremens quan li preguntaren per les similituds entre el referèndum i independència de Montenegro, i l‘actual situació nacional de Catalunya i Euskadi. Va dir que això era delirant i es quedà més feliç que un abaetjo. Després, tots els partits s‘afegiren al deliri, tancant d‘eixida qualsevol debat sobre mimetismes en la independència de les nacions d‘europa. Però, mira per on, sí que van ser sensiblement mimètiques les reaccions al respecte, tant per part del PSOE (un confortable silenci), com del PP (“un enorme error”) i, com era d‘esperar en els temps que corren, també de CIU (“una ingenuïtat comparar-ho”). CIU: mimètic per ingenuïtat, també. Cap dels tres han explicat o van voler explicar per què les comparacions són un error, una ingenuïtat o, simplement, no mereixen ni una sola paraula de reflexió. I si al final ho explicaren, probablement adduirien raons històriques diferencials (inventades si cal) i no tardarien a posar-li ciris a la Verge de la Por penjant per tot arreu l‘etiqueta “balcanització”. ERC, en canvi, manifestà una “sana enveja democràtica”, en paraules de Carod. Aquesta enveja l‘entenc, però voldria saber quina és ara la salut democràtica de Montenegro…
