El retorn de Cohen

El cantautor i poeta Leonard Cohen va fer, dissabte passat, una aparició pública —en ell poc freqüent— en la ciutat canadenca de Toronto per a promoure el seu primer llibre en 22 anys, amb el qual espera, explicà, recuperar una mica del diners que li va furtar el seu antic manager. Vestit de negre, com sempre, Cohen va recitar un breu poema amb la seua veu ronca i va tocar dues de les seues cançons més famoses «So Long, Marianne» i «Hey, That’s No Way to Say Goodbye», amb els músics canadencs Barenaked Ladies i Ron Sexsmith. «Book Of Longing» és el dotzè llibre de Cohen en 50 anys de carrera. El nou volum inclou dibuixos del cantant i està dedicat al poeta canadenc Irving Layton, un guia espiritual de l‘artista mort recentment. Molts dels poemes van ser escrits durant la seua estada en el Centre Zen, prop de Los Àngeles, on va ser ordenat com a monjo zen sota el nom de Jikan. Penge ací una traducció lliure (tan lliure com meua), d‘un dels poemes publicats en «Book of Longing»:

l‘actitud correcta

Llevat d‘un parell d‘hores
que cada matí
passava en companyia
d‘un savi
solia quedar-me al llit
sense menjar
només amb uns quants glops d‘aigua
«tu ets un home vell de bon veure»
em deia davant de l‘espill
«i que a més
té l‘actitud correcta
no l‘importa si això s‘acaba
o bé s‘allarga
i pel que fa a les dones
i la música
n‘estarà ple
el Paradís
»
Aleshores me n‘anava a la Mesquita
de la Memòria
a expressar el meu agraïment.