Els expulsats (Marc Granell)

Els expulsats de la societat formen /
una societat encara més gran /
que la societat de la qual han estat expulsats. /
Però no es diu societat. /
Es diu bossa /
de marginació estrictament prevista, /
inapel.lable, /
necessària /
perquè la societat realment digna d‘aquest nom /
cresca i progresse /
fins a extrems mai abans coneguts, /
celestials, /
mirífics. /
Car, com tots sabem, /
la defecació és absolutament imprescindible /
perquè un cos cresca i progresse /
com cal /
i a ningú se li ocorre dir a la merda cos /
per molt enorme i nombrosa que aquesta siga. /
Senzillament, /
s‘intenta no mirar-la i, /
amb la satisfacció de qui es defà /
d‘un llast inútil i lleig que frena /
el seu benestar i les glorioses
perspectives de creixement i de progrés /
que al davant se li obrin, /
estira /
despreocupadament /
de la cadena.

La salsitxa de Frankfurt (Cucarella)

Sóc nascut al País Valencià, i encara que escriga en català no puc ser convidat als fastos de Frankfurt (ni ganes tampoc!). Allí van solament els nascuts i/o residents a la Comunidad Autónoma de Cataluña i prou. És com si hi convidaren la cultura francesa i algú pretenguera fer passar Georges Simenon per escritor francès: però si Simenon és belga!

+ Cucarella

Peatges multinacionals

Han arribat a dir que és com si el Barça i el Milà es fusionaren, lloant el naixement per fi a Europa d‘un gran grup de les comunicacions per carretera. Ho deia fa poc un diari de dretes, el mateix que ha bramat contra l‘OPA de Gas Natural a Endesa, però que no ha bramat tant, per no dir gens, contra la d‘E-ON. Però la notícia econòmica de la setmana és una altra fusió: l‘espanyola Abertis (grup quasicatalà que controla també a Aumar, senyor Camps!) i l‘italiana Autostrade han iniciat un procès de fusió que les converteix en un pes pesat líder de les concessionàries en la CE, una multinacional que gestionarà i traurà rendibilitat de quasi 7000 kilòmetres d‘autopistes. És el gran negoci del peatge.

La seu del nou grup s‘ha establert a Barcelona i diuen que el primer president serà espanyol i no italià. Encara no sabem si també serà català, a més d‘espanyol, o si serà espanyol a seques. Però això importa poc; com els diners no entenen de nacions i encara menys de realitats nacionals, i encara que la Caixa sigue la principal accionista d‘Abertis, probablement al president li tocarà ser espanyol, italià i, sobretot, europeu, més que res perquè l‘interessa ser europeu, més encara si hi afegim els justificats recels del grup italià Benetton, principal accionista d‘Autostrade.

Nacions a banda, doncs, la qüestió és com se menja això d‘una Europa reblerta de peatges en un món globalitzoide. Peatges, a més, concedits, prorrogats i, en fi, regalats per l‘Estat o a canvi de no sabem ben bé què. Perquè, si no, en què quedem, eliminem les fronteres o no? Eliminem les nacionals, però no les econòmiques? Ah. Ja ho entenc… A l‘Edat Mitjana, el rei entregava al senyor feudal els beneficis de la justícia i els drets de peatge. Paguem els de sempre. Què poquet hem evolucionat.

Els treballadors morts

Un treballador de 61 anys es precipità pel forat d‘un ascensor la setmana passada a Benicarló; no acomplia les mesures de protecció que obliguen a dur un arnès de seguretat. Com ell, enguany, solament en les comarques de Castelló, han mort uns altres 16 treballadors, una xifra absolutament escandalosa si la comparem amb dades d‘anys anteriors. Els sindicats ja han anunciat mobilitzacions però, a més, han decidit mamprendre accions legals decissives i han suscrit, amb la Fiscalia de València, un compromís per la tolerància zero en relació als delictes en matèria de seguretat i higiene, per tal de què no quede impune cap agressió contra la integritat i la salut dels treballadors.

Sembla que el conveni pretén, sobretot, que l‘intercanvi d‘informació entre els sindicats i la Fiscalia comence a ser molt més àgil del que ha sigut fins ara. Però és evident que no serà prou amb un augment de les investigacions i de les empreses penades. Les investigacions no s‘han de fer, no únicament, quan el treballador està ja el cementiri. Les inspeccions de treball haurien de ser periòdiques i molt insistents en aquells sectors en els quals s‘han detectat més infraccions, com és el cas de les subcontracions del sector de la construcció. I en aquesta tasca té molt per fer l‘administració pública valenciana. Al País Valencià, l‘any passat es van produir 102 accidents laborals mortals. És de por.

En aquest sentit, hi ha algunes empreses que s‘’han convertit en autèntiques terroristes. Està comprovat que existeixen empreses que són reincidents en la comissió d‘infraccions en mesures de prevenció i de seguretat. Inspecció de Treball coneix aquestes empreses. Ho sap. Hauria de ser molt més contundent en la seua vigilància.

El director d‘orquestra

El director d‘orquestra no és sempre el mateix, però sempre sempre és un, i no dos, ni quatre, ni set. El director d‘orquestra porta una batuta, i no dues. El director d‘orquestra dirigeix d‘esquena al públic, però els músics són els qui donen la cara. En els grans espectacles moderns, en els quals és necessari coordinar veus i instruments invisibles o llunyans, s‘usa la batuta elèctrica, il·luminada i acolorida, composta d‘un electroiman que funciona per mitjà d‘un botó que rítmicament pressiona des del podi el director d‘orquestra.

Desfici

No he tingut mai pressentiments ni això que en diuen premonicions —o bé desconec que jo en puga tenir—, però sent últimament un cert desassosec, insomni i ansietat, sensacions que, en principi, no tenen per què ser pressentiments de cap mena. Han escrit molts poetes que, de tots els mesos, abril és el més cruel i segurament tenen raó. Jo no sé si és l’astènia primaveral, un desgast com el d‘aquella terra d‘eliot o una estranya aprensió prevacacional. Necessite que algun entomòleg em faça un diagnòstic.

La corrupció de moda

Ara que s‘ha posat una mica de moda —una miqueta— destapar casos de corrupció, alguns casos (si més no per a poder cantar que se fa alguna cosa en contra), doncs ara podria aprofitar-se la seguideta per a descobrir-ne uns altres no menys perillosos per a la salut pública, com ara l‘esclavatge laboral en els mitjans de comunicació —gent que ho cobra tot en negre— o les infeccions i suborns del sector immobiliari valencià o el tenebrós desviament dels diners del poble cap a partides pressupostàries desconegudes pel conjunt del nostre parlament, com per exemple les factures de la construcció —una altra volta la construcció!— d‘escoles i instituts.

Ja que les Marbelles i les Campanarios embafen la premsa de tots els colors, seria també higiènic que no ens quedarem només en la superfície dels casos, i que tota la merda es posara damunt la taula, tant si la taula aguanta, com si no, el pes del fem. Perquè el cagalló color rosa de la Campanario fa olor, però més n‘he fa el femer de l‘inspector mèdic del SAS, funcionari d‘alta graduació també acusat per la falsificació d‘informes mèdics per a obtenir la incapacitat laboral. Això sí que és una bomba fètida que, ja ho veiem, al costat del cas de la cònjuge del torero, a penes guanya ressó.

I posats ja a destapar inspectors corruptes, no estaria de més crear la figura del inpector dels inspectors de treball, perquè existeix un gran nombre de ciutadans, amb uns ingressos aparentment molt baixos, que en realitat gaudeixen d‘ingressos més alts, perquè els cobren “en negre”, en hores extra o amb altres subterfugis, pels quals els seus contractadors s‘estalvien seguretat social. L‘economia submergida —especulació, suborns, diners negres, treballadors esclaus— acaba transformant-se en economia afonada. I l‘afonament no li interessa ni a Solbes ni a molts empresaris, o sí?

País

De vegades se rebel·la algun porc
que es desganyita i desconcerta al corral,
però el carnisser és el millor director
d‘orquestra d‘un silenci sec que a mort
els marca quan trinxa la seua llengua.
No hi ha compassió per a les veus blanques.
No hi ha privilegis per als escandalosos.
Ni hi ha clemència per als heretges.
La carnisseria funciona a ple rendiment
amb uns guanys del tot insuperables.
Un a un passen tots per la màquina
que multiplicarà la política del greix.
A univers massa real put
el país dels porcs esquarterats
amb l‘esplendor d‘aquest crepuscle
que a l‘aparador lluu al·lucinant
en els ulls astorats dels cadàvers.
l‘únic misteri que queda és
el dels ganivets que no s‘amaguen
després del crim.