No és que jo cride

No és que jo cride, és que la terra brama,
Alerta, alerta, el dimoni ha enfollit,
Amaga‘t en el fons net dels ullals,
Fon-te tot en el vidre,
Oculta‘t al darrere dels fulgors dels diamants,
Sota les pedres entre els insectes,
Oh, amaga‘t en el pa tot just eixit del forn,
Tu, pobret, pobret meu.
Filtra‘t amb el fresc xàfec en la terra –
Debades el teu rostre en tu mateix enfonses,
Només podràs llavar-lo en altre rostre.
Esdevingues l‘aresta esmolada d‘un bri
I ja seràs més gran que l‘eix del món.
Oh, màquines, ocells, frondes, estrelles!
La nostra eixorca mare demana a crits parir.
Així que, amic, estimat amic meu,
Siga terrible, siga venturós,
No és que jo cride, és que la terra brama.

Attila József
Traducció d‘Eduard J. Verger
[Context]

Claes

Mentre tu tractes de transformar el món /
el món et transforma /
Has oblidat el teu somni /
Aquesta és una de les tragèdies /
de les evolucions i de les revolucions /
No les defuges, aleshores /
serà presa fàcil /
de les dues /
(ho seràs en qualsevol cas /
però d‘una altra manera) /

Claes Andersson
De «Cançons dels arbres»
Trad. Marc Granell & Francisco J. Uriz

Segona traïció

«Si Pla llegira Shakespeare, sabria que en bona part dels seus drames la desgràcia dels personatges és fruit d‘una informació errònia. És el cas de Romeo, que creu que està morta Julieta; de Lear, que es fia del que li diuen les filles; d‘Otel·lo, que es creu les mentides de Iago. La desgràcia de Pla fou creure que Ferraz donaria suport a les rectificacions estatutàries sobre el valencià i la rebaixa del 5%. Un malentès que l‘ha dut al ridícul, invalidant-lo per liderar el canvi al País Valencià. Així que, o se li busca una eixida honrosa o hauria de dimitir -per dignitat i pel bé del seu partit- i dedicar-se a exercir d‘advocat; professió en la qual cal desitjar, pel bé dels seus clients, que siga més espavilat que com a secretari general del PSOE valencià (a partir d‘ara no em sentiran dir, mai més, PSPV: que en pau descanse, amén).

Sense credibilitat i sense lideratge, Pla reforça la imatge de persona inconsistent que canvia d‘opinió tant com de calçotets. Quan, setmanes enrere, un centenar de valencians ens adreçàrem al president Zapatero, a propòsit de l‘Estatut valencià, jo no sabia que apostava pel miracle de demanar-li peres a l‘om. Fins aleshores, necessitava poques proves per confiar en ZP, a partir d‘ara necessitaré poques proves per malfiar-me‘n. Una vegada més, la història -tal com la concebien els grecs- torna a ser cíclica, i la Segona Transició acaba en Segona Traïció. Com a l‘Estatut de 1982.»

Jesús Puig
Llegir +

———————————————————————————

«Pel camí el secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, s‘ha deixat moltes coses. Una part del seu ja tocat prestigi polític, per exemple, i la complicitat que havia aconseguit d‘esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià, les dues forces polítiques amb qui havia pactat les esmenes. A l‘executiva que els socialistes valencians van celebrar quan s‘havia recuperat l‘acord es van sentir moltes veus de dirigents destacats que van criticar a Joan Ignasi Pla l‘escassa habilitat amb què ha gestionat la crisi. d‘una banda, ha quedat ben evident que els socialistes valencians han hagut d‘abandonar les seves pretensions per la pressió del mateix PSOE. De l‘altra, l‘episodi ha reforçat encara més la figura política del president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que va amenaçar de trencar el consens si s‘introduïen modificacions al text durant el tràmit parlamentari a Madrid.»

+ Editorial de l‘avui

Col·laboracions en Salms

He obert una nova secció que permet als usuaris registrats publicar en Salms. Una vegada registrats, rebreu un e-mail que us indicarà que sou col·laboradors i que, per tant, podeu accedir a Salms amb el vostre codi per a publicar en la secció esmentada. Si la cosa s‘anima —tinc certs dubtes— obriré una secció en portada amb el llistat dels textos que vagen afegint-se.

l‘idioma castellonenc

La definició del valencià com a “idioma” en l‘Estatut recentment pactat pel PP i el PSOE posa punt i final a falses expectatives de consens que se‘ns havien venut en els últims temps en relació al desbloqueig del conflicte lingüístic. Un circ. La definició de valencià com a idioma, elevada a la categoria de llei contra tot rigor científic i, més encara, contra la voluntat de milers de valencians, esgarra per complet la fragilíssima baralla amb què havien començat a jugar els respectables membres de l‘Acadèmia Valenciana de la Llengua; per cert, una entitat que, a partir d‘ara, probablement serà rebatejada com a “Academia del Idioma Valenciano“, per a ser coherents amb les cooficialitats del restaurat Estatut.
El pacte del PP-PSOE sobre el nou estatut valencià és, clar i ras, un atemptat a la unitat de la llengua. Un més. Era d‘esperar que el PP tractara de dur la denominació d‘idioma al text estatutari, però estava per definir el funambulisme del PSOE, que havia començat a contemplar les esmenes dels partits minorizats i que per fi ha triat, a pocs mesos dels comicis, tornar a la mar de la deriva. Pla ha volgut –i no ha sabut– jugar a dues bandes, molt possiblement a la recerca de vots perduts entre el nacionalisme adjacent, però els ha acabat de perdre tots. Tota la gent que parlem català, en el dialecte que siga, no li perdonarem mai que s‘haja convertit en còmplice del secessionisme lingüístic que la dreta espanyola tan afanyosament fomenta en el País Valencià.
Una vegada més la llengua s‘ha utilitzat com a moneda de canvi entre els comerciants de la hipocresia. Fins a quan? El conflicte lingüístic com a negoci polític té ja garantia estatutària durant uns quants anys més.

Vesprada

La vesprada fou un passeig per la platja.
Podríem resumir-la en un crepuscle.
l‘èxode de les ombrel·les, les presses
dels banyistes que no s‘ofegaren,
els vols rasants de les gavines,
els castells d‘arena enrunats
com un país que ningú no plora.
Tu portaves unes sandàlies blaves i un dolor
als peus; jo, un sentiment del mar,
la soledat callada per a no ruboritzar-me,
la fràgil responsabilitat de les ones
bleixant en els turmells
per a esborrar cada petjada.
Et vas sorprendre davant del naufragi
d‘un gran os de sèpia. I et vaig contar
que Eugenio Montale es va inspirar en ells
per a titular un dels seus poemaris.
La vesprada fou un paseig per la platja.
Podríem resumir-la en un crepuscle.
Mirar-lo fou donar la volta al món.

Actualització a WordPress 2.0.1

He fet alguns canvis en el blog. l‘he actualitzat a la nova versió de WP. A partir d‘ara, i per a evitar problemes d’spam, per a poder comentar serà necessari haver-se registrat i haver ingressat en el blog. És senzill: una vegada l‘usuari s‘ha registrat, se li enviarà al seu mail una contrasenya amb la qual podrà ingressar i comentar. Així s‘assegura, a més, la identitat de qui comenta i evita suplantacions. A més, a partir d‘ara, el blog ja no estarà en “salms.porcar.net” sinó en l‘actual adreça: www.porcar.net. Hi ha alguns detalls pendents, però el blog pense que bàsicament funciona bé. Si trobeu algun problema, us agraïria moltíssim la col·laboració… Convidaré a vi.