Poetes brasilers traduïts al català

Les veus de quinze poetes brasilers actuals nascuts entre el 1935 i el 1955 s‘apleguen a Antologia de poesia brasilera contemporània, que acaba de publicar Edicions del 1984 en traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito, que també fa la presentació i és responsable de la tria. l‘edició és bilingüe i els quinze poetes escollits van de Sebastião Uchoa Leito, nascut el 1935, a Régis Bonvicino, del 1955.

Llegir +

Fum

La llei antitabac podria estar perjudicant la salut dels qui no fumen. I, en algunes circumstàncies sociolaborals prou habituals, podria estar perjudicant-la molt, però que molt més que quan estava permès fumar en tots els bars. M‘explicaré. Quan no estava prohibit fumar en determinades zones de l‘empresa, posem per cas la fàbrica, la nau “oberta” on es desenvolupa la producció i es diluïxen més fàcilment els fums, els obrers (rebatejats hui com a “operaris”) es podien fer un cigarret de tant en tant. Un cada hora, posem per cas. Ara ja no, el que significa que actualment l‘obrer, o ix al carrer a fumar-se‘l (amb el fred que fa), o se‘n va a la sala habilitada, o bé decideix, contra la seua voluntat, fumar-se damunt, de tanta por com té a què la fugideta tingue conseqüències en la producció (tinc notícies de què ja n‘han acomiadat a uns quants per negar-se a no fumar).
Què passa aleshores? Que quan l‘obrer ix, al migdia, a menjar al bar del cantó, probablement acabe fumant el doble del que abans fumava, que és el cas. Vinc de mejar en un bar del polígon industrial on treballe i la boira era immensa. Pràcticament no distingia les cares de les persones que s‘asseien tres taules més enllà. Havia estat menjant en aquest bar abans i no havia tant de fum. Ni la meitat. Ara posa‘tu a buscar un bar sense fum en el polígon industrial on treballe, una bar on NO estigue prohibit fumar… No existeix. No n‘hi ha.

Total, que servidor, que ja no fume, que ho vaig deixar fa uns anys, torne ara a fumar el fum d‘uns altres gràcies a la llei antitabac. I el que més dur: m‘he de fumar la cigarreta d‘un altre i no la meua. La llei antitabac podria perjudicar seriosament la salut. I la visibilitat.

No és que jo cride

No és que jo cride, és que la terra brama,
Alerta, alerta, el dimoni ha enfollit,
Amaga‘t en el fons net dels ullals,
Fon-te tot en el vidre,
Oculta‘t al darrere dels fulgors dels diamants,
Sota les pedres entre els insectes,
Oh, amaga‘t en el pa tot just eixit del forn,
Tu, pobret, pobret meu.
Filtra‘t amb el fresc xàfec en la terra –
Debades el teu rostre en tu mateix enfonses,
Només podràs llavar-lo en altre rostre.
Esdevingues l‘aresta esmolada d‘un bri
I ja seràs més gran que l‘eix del món.
Oh, màquines, ocells, frondes, estrelles!
La nostra eixorca mare demana a crits parir.
Així que, amic, estimat amic meu,
Siga terrible, siga venturós,
No és que jo cride, és que la terra brama.

Attila József
Traducció d‘Eduard J. Verger
[Context]

Claes

Mentre tu tractes de transformar el món /
el món et transforma /
Has oblidat el teu somni /
Aquesta és una de les tragèdies /
de les evolucions i de les revolucions /
No les defuges, aleshores /
serà presa fàcil /
de les dues /
(ho seràs en qualsevol cas /
però d‘una altra manera) /

Claes Andersson
De «Cançons dels arbres»
Trad. Marc Granell & Francisco J. Uriz

Segona traïció

«Si Pla llegira Shakespeare, sabria que en bona part dels seus drames la desgràcia dels personatges és fruit d‘una informació errònia. És el cas de Romeo, que creu que està morta Julieta; de Lear, que es fia del que li diuen les filles; d‘Otel·lo, que es creu les mentides de Iago. La desgràcia de Pla fou creure que Ferraz donaria suport a les rectificacions estatutàries sobre el valencià i la rebaixa del 5%. Un malentès que l‘ha dut al ridícul, invalidant-lo per liderar el canvi al País Valencià. Així que, o se li busca una eixida honrosa o hauria de dimitir -per dignitat i pel bé del seu partit- i dedicar-se a exercir d‘advocat; professió en la qual cal desitjar, pel bé dels seus clients, que siga més espavilat que com a secretari general del PSOE valencià (a partir d‘ara no em sentiran dir, mai més, PSPV: que en pau descanse, amén).

Sense credibilitat i sense lideratge, Pla reforça la imatge de persona inconsistent que canvia d‘opinió tant com de calçotets. Quan, setmanes enrere, un centenar de valencians ens adreçàrem al president Zapatero, a propòsit de l‘Estatut valencià, jo no sabia que apostava pel miracle de demanar-li peres a l‘om. Fins aleshores, necessitava poques proves per confiar en ZP, a partir d‘ara necessitaré poques proves per malfiar-me‘n. Una vegada més, la història -tal com la concebien els grecs- torna a ser cíclica, i la Segona Transició acaba en Segona Traïció. Com a l‘Estatut de 1982.»

Jesús Puig
Llegir +

———————————————————————————

«Pel camí el secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, s‘ha deixat moltes coses. Una part del seu ja tocat prestigi polític, per exemple, i la complicitat que havia aconseguit d‘esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià, les dues forces polítiques amb qui havia pactat les esmenes. A l‘executiva que els socialistes valencians van celebrar quan s‘havia recuperat l‘acord es van sentir moltes veus de dirigents destacats que van criticar a Joan Ignasi Pla l‘escassa habilitat amb què ha gestionat la crisi. d‘una banda, ha quedat ben evident que els socialistes valencians han hagut d‘abandonar les seves pretensions per la pressió del mateix PSOE. De l‘altra, l‘episodi ha reforçat encara més la figura política del president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que va amenaçar de trencar el consens si s‘introduïen modificacions al text durant el tràmit parlamentari a Madrid.»

+ Editorial de l‘avui

Col·laboracions en Salms

He obert una nova secció que permet als usuaris registrats publicar en Salms. Una vegada registrats, rebreu un e-mail que us indicarà que sou col·laboradors i que, per tant, podeu accedir a Salms amb el vostre codi per a publicar en la secció esmentada. Si la cosa s‘anima —tinc certs dubtes— obriré una secció en portada amb el llistat dels textos que vagen afegint-se.