Fum

La llei antitabac podria estar perjudicant la salut dels qui no fumen. I, en algunes circumstàncies sociolaborals prou habituals, podria estar perjudicant-la molt, però que molt més que quan estava permès fumar en tots els bars. M‘explicaré. Quan no estava prohibit fumar en determinades zones de l‘empresa, posem per cas la fàbrica, la nau “oberta” on es desenvolupa la producció i es diluïxen més fàcilment els fums, els obrers (rebatejats hui com a “operaris”) es podien fer un cigarret de tant en tant. Un cada hora, posem per cas. Ara ja no, el que significa que actualment l‘obrer, o ix al carrer a fumar-se‘l (amb el fred que fa), o se‘n va a la sala habilitada, o bé decideix, contra la seua voluntat, fumar-se damunt, de tanta por com té a què la fugideta tingue conseqüències en la producció (tinc notícies de què ja n‘han acomiadat a uns quants per negar-se a no fumar).
Què passa aleshores? Que quan l‘obrer ix, al migdia, a menjar al bar del cantó, probablement acabe fumant el doble del que abans fumava, que és el cas. Vinc de mejar en un bar del polígon industrial on treballe i la boira era immensa. Pràcticament no distingia les cares de les persones que s‘asseien tres taules més enllà. Havia estat menjant en aquest bar abans i no havia tant de fum. Ni la meitat. Ara posa‘tu a buscar un bar sense fum en el polígon industrial on treballe, una bar on NO estigue prohibit fumar… No existeix. No n‘hi ha.

Total, que servidor, que ja no fume, que ho vaig deixar fa uns anys, torne ara a fumar el fum d‘uns altres gràcies a la llei antitabac. I el que més dur: m‘he de fumar la cigarreta d‘un altre i no la meua. La llei antitabac podria perjudicar seriosament la salut. I la visibilitat.