Segona traïció

«Si Pla llegira Shakespeare, sabria que en bona part dels seus drames la desgràcia dels personatges és fruit d‘una informació errònia. És el cas de Romeo, que creu que està morta Julieta; de Lear, que es fia del que li diuen les filles; d‘Otel·lo, que es creu les mentides de Iago. La desgràcia de Pla fou creure que Ferraz donaria suport a les rectificacions estatutàries sobre el valencià i la rebaixa del 5%. Un malentès que l‘ha dut al ridícul, invalidant-lo per liderar el canvi al País Valencià. Així que, o se li busca una eixida honrosa o hauria de dimitir -per dignitat i pel bé del seu partit- i dedicar-se a exercir d‘advocat; professió en la qual cal desitjar, pel bé dels seus clients, que siga més espavilat que com a secretari general del PSOE valencià (a partir d‘ara no em sentiran dir, mai més, PSPV: que en pau descanse, amén).

Sense credibilitat i sense lideratge, Pla reforça la imatge de persona inconsistent que canvia d‘opinió tant com de calçotets. Quan, setmanes enrere, un centenar de valencians ens adreçàrem al president Zapatero, a propòsit de l‘Estatut valencià, jo no sabia que apostava pel miracle de demanar-li peres a l‘om. Fins aleshores, necessitava poques proves per confiar en ZP, a partir d‘ara necessitaré poques proves per malfiar-me‘n. Una vegada més, la història -tal com la concebien els grecs- torna a ser cíclica, i la Segona Transició acaba en Segona Traïció. Com a l‘Estatut de 1982.»

Jesús Puig
Llegir +

———————————————————————————

«Pel camí el secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, s‘ha deixat moltes coses. Una part del seu ja tocat prestigi polític, per exemple, i la complicitat que havia aconseguit d‘esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià, les dues forces polítiques amb qui havia pactat les esmenes. A l‘executiva que els socialistes valencians van celebrar quan s‘havia recuperat l‘acord es van sentir moltes veus de dirigents destacats que van criticar a Joan Ignasi Pla l‘escassa habilitat amb què ha gestionat la crisi. d‘una banda, ha quedat ben evident que els socialistes valencians han hagut d‘abandonar les seves pretensions per la pressió del mateix PSOE. De l‘altra, l‘episodi ha reforçat encara més la figura política del president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que va amenaçar de trencar el consens si s‘introduïen modificacions al text durant el tràmit parlamentari a Madrid.»

+ Editorial de l‘avui