Lo que me dijo un anarquista…

No matéis a los curas, pueblos que despertáis y caéis en la cuenta / de la estafa más grande que edad alguna oliera. /

Por el contrario, estimulad su cría, / cebadlos uno a uno con esmero acucioso. / Así podréis ir luego montados en curas gordos al trabajo / —la gasolina siempre tiende a subir—, / dejadlos amarrados a la puerta del bar, / decir —oh desdeñoso ancestro que os resurge— / que el vuestro está más brioso que los otros mostrencos. /

Read more...

The Unlasting

Com un home vanitós que practica un art vanitós
Nascut contra l‘adversitat —no la gran adversitat
De la Voluntat o de la Imaginació,

Sinó a un nivell més humà: què va passar?
Què va passar en l‘atzar d‘una vida
Que intentares redreçar i en canvi s‘esvaneix?

Cada any vinc una altra vegada on ja sóc.
Què va passar amb aquell espai que volia erigir,
Amb aquella totalitat de la qual volia formar part,

Una totalitat amb un lloc per a una altra gent també?
No ho sé. La consolació de cada dia dins
d‘una sala de miralls i l‘aldarull nocturn

Dels meus propis somnis — gradualment es dissolen
En un dia agradable a primers de la primavera,
Un cel d‘aquarel·la i arbres esfullats,

Esperant-ho tot. El que vull és el que es dóna,
Què hauria de ser prou per a mi ara mateix —
La meua estratègia és simplement resoldre-ho

Veure-ho completament, el que haja de venir,
I esperar que alguna que altra cosa puga emergir,
com les paraules que pel camí m‘arriben

Invente un document que relata
Una vida solitària, confinada per l‘esperança.
I així us oferesc aquest ritual de primavera.

John Koethe
«Sally’s Hair»
V. O.

A parir

Camps haurà de donar explicacions si comencen a donar-se casos d‘avort o defuncions per gestacions no ateses adequadament. l‘actual govern valencià del Partit Popular podria estar posant en perill la vida de les mares valencianes des del moment en què la política de Sanitat ha començat a propiciar que les embarassades hagen d‘anar a parir interprovincialment perquè en els hospitals falta una assistència suficient i competent per a l‘atenció d‘una cosa tan bàsica com són els parts. El cas és que la setmana passada, una ciutadana de la Plana de Castelló va haver d‘anar a parir a Sagunt perquè en cap dels hospitals castellonencs no existia ni una sola plaça lliure per a ser atesa i , finalment, va haver de ser traslladada —ambulància i sirena—, a Sagunt.

Read more...

Sis a traïció

La recta final de l‘acord per l‘estatut de Catalunya m‘ha recordat molt el programa Sis a Traïció que emet TV3, que en paraules dels creadors del concurs és un «un repte psicològic que ens enfronta amb les nostres pròpies regles morals. Fins a on estem disposats a confiar en els altres? Som capaços de descobrir qui diu la veritat i qui ens enganya? Trairíem els nostres aliats per aconseguir allò que volem? Així és la política, direu, amb raó. Però en la negociació de l‘estatut hem vist una vegada més com la realitat supera la ficció: el dissabte, secretament, Mas pactava amb ZP un acord global. És a dir, que ERC va dir: «Comparteixo». I CIU va respondre «m‘ho quedo tot».

La formiga atòmica

Al món hi ha 442 instal·lacions nuclears operatives i 22 més en construcció, segons l‘Agència Internacional d‘Energia Atòmica (AIEA). El primer lloc, en reactors operatius, l‘ocupa els Estats Units (104), després França (59) i el Japó (54). No han sigut poques les tragèdies nuclears patides al segle XX. En agost del 45, la ciutat japonesa d‘Hiroshima va rebre el primer bombardeig nuclear de la història.Tres dies després, l‘exèrcit d‘Estats Units llançà una altra bomba sobre Nagasaki. Els dos atacs van matar a més de mig milió de persones. El primer accident a gran escala en una planta nuclear civil es va produir en març del 79, a conseqüència d‘una fusió parcial d‘un reactor de la planta de Three Mile Island en Harriburg, Pensilvania (EUA).

Però l‘accident més greu que tots recordem sense esforç és el de Chernobyl, en 1986, quan el reactor quatre de la central nuclear situada en l‘aleshores república soviètica d‘Ucraïna va sofrir el més greu incident nuclear de història. El reactor superà 100 vegades els màxims admesos, s‘inicià un incendi i s‘expulsaren a l‘exterior vuit tones de combustible radioactiu després d‘una doble explosió. Més de cinc milions de persones afectades.

En 1968 s‘acordà el NPT, el Tractat de No Proliferació Nuclear, que restringia la possessió d‘armes nuclears únicament a cinc països: Estats Untits, Regne Unit, la ex Unió Soviètica (ara Rússia), França i Xina. Tot i això, se sospita que païssos com Israel, Paquistan, Corea del Nord, India i alguns altres han dut a terme certs assajos. El tractat ha servit, doncs, per a que proliferen. I ara resulta que és Iran la formiga atòmica en el punt de mira nuclear dels païssos més atòmics. Pretextos.

Reivindicar el marxisme

Crec que és gràcies al marxisme (com a altres formes del pensament que ara anomenaríem alternatiu, com l‘anarquisme o l‘anarcosindicalisme) que durant molts anys hem pogut evitar la preponderància del pensament únic ultraliberal i neoconservador que ens escanya en aquests moments. Fa uns dies, alguns tertulians reien recordant les lectures que els marxistes feien de llibres de Marta Harnecker o del Prof. Pulitzer, entre d‘altres. I comentaven els casos de “captadors” que amb l‘excusa de les reunions de discussió dels llibres d‘aquests autors aprofitaven per “llançar l‘ham”, suposo que a les noietes desprevingudes, encara que això no ho van explicitar. També hi ha capellans que utilitzen les classes de catequesi per satisfer la seva pedofília i això no prejutja la religió catòlica, no?

+ Antoni Casals

Objectius

No t‘abandonaré.
No puc deixar-te ara ni mai.
Tu m‘has salvat i em salvaràs
de la mecànica ràbia,
de l‘automàtica culpa,
dels anhels més ansiosos
i dels desitjos cansats
de no ser desig fidel
i lleial a la meua carn.
No puc abandonar-te mai,
i menys ara que et sent llunyana,
pura pedra antiga i sorda,
cançó que hauria
de quallar en sang o en vi
responsable de l‘amor
i la paraula.