Poesia, plagis i premis de vídeo

Original no és ni el pecat. Ara bé, l‘autenticitat és, si més no, un sentiment valuós i, per tant, sempre he pensat que, en la literatura, la citació de l‘autoria marca la diferència entre l’original i la còpia («plagi» és, segons com, una paraula massa violenta). No costa res, poquíssim (i ho dic per experiència), afegir al final, en blanc i negre, un plec de quatre pàgines a un llibre de poesia (14×18 cm.) amb les referències textuals alienes incorporades per l‘autor. I això no té res a veure amb què el poeta es comporte de forma professional (no té, el poeta, per què ser «professional»), sinó més bé amb l‘autenticitat…, que encara és un valor artístic, no? O ja no? Una altra cosa és el collage o, posem per cas, el marquetin de l’Ana Rosa Quintana. Si és que això és marquetin…

3 comentaris a “Poesia, plagis i premis de vídeo

  • 11/25/2005 at 12:56 am
    Permalink

    Com hi ha mon!
    m‘agrada això de posar “marquetin” sense la “g” final,
    és correcte no?, disculpa pel meu desconeixement.
    Salutacions

  • 11/25/2005 at 5:21 pm
    Permalink

    és que el terme “mercatècnia” no em fa el mateix paper, i posats a normalitzar anglicismes…
    salut

  • 1/7/2006 at 12:39 am
    Permalink

    Ep! I qui és l‘autor que es dedica a semblants desoficis literaris? Que ens podries donar cap pista? Mhh?

Commentaris tancats.