«Nit i carrer, fanal…»

Nit i carrer, fanal, una farmàcia,
una llum pàl·lida sense sentit.
Viu fins i tot un quart de segle encara –
no hi ha sortida. Tot seguirà així.

Moriràs – naixeràs una altra vegada,
com als vells temps tot es repetirà:
nit, llum trement gelada sobre l‘aigua,
canal, farmàcia, carrer, fanal.

Aleksandr Blok (1912)