Poetes en La Drova

Amb motiu dels Premis Literaris de Gandia, torno amb plaer a la ciutat dels Borja, i gaudesc de l‘àmplia hospitalitat de l‘amic Josep Piera, compartida amb altres poetes, també amics, a la seva casa de La Drova. Ja no queda gaire gent que entengui el fet de rebre visites a casa com ho fan Josep Piera i Marifé Arroyo. És un honor que aquestes dues persones et considerin el seu amic, i un intens privilegi compartir amb ells a Ca Maria una paella o un arròs al forn, o passejar al seu costat per la falda del Cingle Verd, demostració bellíssima que la literatura és capaç de reinventar la natura…

+ Sebastià Alzamora

El diàleg associat

Diàleg social, diu Caldera, hui en la Cadena SER. A veure, deuen pensar que els treballadors som idiotes. Segurament el partido [socialista obrero] español deu estar pensant alguna cosa pitjor, dels obrers, a este altures ja del sociatisme, com per exemple que no han anat mai a l‘escola. Que no saben sumar i restar, com a mínim. Diu el ministre que en la nova reforma laboral l‘objectiu principal serà reduir la precarietat laboral i que, per això, s‘hauran d‘abaratir els acomiadaments. Quadrat. De quina precarietat està parlant? Serà de la «precarietat laboral» dels empresaris? l‘excusa per aplicar l‘abaratiment és tan absurd com miserable: “si als empresaris els costa menys l‘abariment es decidiran a contratar més indefinits i, per tant, es reduirà la temporalitat”. Intel·ligència artificial…Pero que me está contando usted, señor ministro! Un cuento chino, no? Xinès del tot, xinès mandarí, és a dir: o treballes segons les meues condicions –diu l‘empresari– o te tire al carrers per quatre xavos. No sé quina mena de causa-efecte hi aplica el ministre quan arriba a l‘orgasme amb la palla mental que s‘ha fet este matí en la SER, perquè, al capdavall, si als empresaris els costa menys l‘abaratiment, una cosa es segura: es decidiran a acomiadar més. I això sí que és causa-efecte.

Ortopèdia

Escolte hui al Telenotícies de migdia que, als Estats Units, la investigació de biomaterials i, en general, la indústria de l’ortopèdia va millor que mai, a causa, diuen, de les guerres mampreses els últims anys pels nordamericans. Cames, braços, mans, peus, dits i altres zones anatòmiques menys exhibibles són suplantades per artefactes d‘una certa autonomia. Mentre dine contemple les imatges d‘un mutilat i pense que és una llàstima que, quan Bush i la seua colla de vampirs van perdre el cap en la guerra, ningú no n‘inventara un altre, de menys ortopèdic, no tan avar i, sobretot, més pacífic. Però sembla que als Estats Units no interessa fabricar una massa encefàlica d‘aquestes característiques.

Reraguarda

Aixeca‘t, aixeca‘t!
No hem estat admesos,
el missatge arribà amb l‘ombra dels estels.

És l‘hora de marxar com els altres.
Ells van posar els seus carrers i cases buides
sota la protecció de la lluna. Ella té poc poder.

Les nostres paraules han estat escrites pel silenci.
s‘obren escletxes a les tapes de les clavegueres.
s‘han girat els senyals indicadors.

Si ens recordéssim dels senyals indicadors de l‘amor,
llegibles a la superfície de l‘aigua i dins la neviscada!
Anem, abans que ens tornenm cecs!

Günter Eich

[Trad. Anna Presas]

Aclariment

Alguns correus que he rebut em fan pensar que no s‘ha entés prou bé un text que vaig escriure ací l‘altre dia. Quan dic que el secessionisme lingüístic podria acabar legitimant-se a causa de la inclusió de l‘acadèmia Valenciana de la Llengua en la restauració del vell Estatut d‘autonomia, no estic dient que estic “en contra” de l‘esmentada entitat. Ni “a favor”, de fet (no posaria la mà al foc). Si és cert que tinc gran confiança en alguns dels acadèmics que en formen part, i pense que no trencaran la unitat de la llengua catalana. Ells no. Tot i això, no deixa de semblar-me preocupant, quan no esperpèntic, que s‘haja de portar a l‘estatut la normativa d‘una varietat del català. O no?

La grip que vola

Tots els anys sembla que s‘inventa alguna malaltia. O es reinventa. Ara és la grip aviària. Deu ser ja cosa de temporada, com les rebaixes o com els col·leccionables per fascicles al setembre. Ara també col·leccionem malalties i a l‘octubre toca pandèmia. Ho diu la UE, no jo. Tot un regal, sobretot després d‘haver patit triquinosi porcina, febre aftosa o encefalopatia espongiforme, vaca boja. Com a conseqüència, una situació, esta sí, endèmica: l‘afonament del consum de la corrompuda carn i, com no, diluvi de plors dels empresaris damnificats.

Ara les aus. Afecta al pollastre, l‘ànec, l‘oca, l‘estruç, el gall, la gallina i, per tant, a tots els ous i a la mare que els va parir. El comissari de Sanitat europeu va fer sonar la sirena. Recomanava a tota la UE estar preparada per a una pandèmia de grip aviària —que no es contagia, en principi, entre humans– i fer-se amb medicaments retrovirals. Turquia i després Romania descobrien que el seu brot pertany al més mortal. Si pensem que les vaques no volen, però molts pardals sí, la preocupació creix. Vola el virus amb les aus migratòries?

Les informacions són caòtiques. Uns expert explica que la malaltia no passa de les aus als humans. Surt un altre i diu que sí. l‘oNU xifra el nombre de morts en 150 milions… Uf! A continuació l‘OMS en calcula set. Més experts: “impossible” que la malaltia salte d‘Orient a Europa perquè les migracions d‘aus són de nord a sud i viceversa… Però ha volat, o l‘han fet volar, des de Corea del Sud (60 morts des del 2003) fins al Delta del Danubi. La UE diu primer que no patim i, poc després, que sí, que hem de patir. De la Vega compareix per a dir que estiguem “tranquils”. Sí, mira: tranquilíssims! Nosaltres menjarem una altra carn, però si el virus efectivament “vola” fa por pensar en zones d‘Àfrica, sanitàriament indefenses, on passen l‘hivern milers d‘aus d‘Europa i Àsia.

Per si de cas

Viatgem per carreteres secundàries
mentre pensem
quina corba devoraria l‘excavadora
quin pi va créixer fora de lloc,
de quina selva seran els mobles
de la nostra cuina.
Viatgem sempre per carreteres secundàries
mentre somiem
autopistes nostres que ens preserven
d‘indecorosos contactes on corren perills els plàstics,
on es perpetua
l‘immòbil moviment de les certeses indignes:
Som l‘últim depredador de la cadena,
el més mesquí,
aquell que mata només per si de cas.

Josep Lluís Roig i Sala

La infecció vola

Tots els anys sembla que s‘inventa alguna malaltia. O es reinventa. Ara és la grip aviària. Deu ser ja cosa de temporada, com les rebaixes, com la verema o com la promoció dels col·leccionables per fascicles al setembre: les xapes de cava, la biblioteca Saramago, l‘abella Maia, els mini Seat 600, les novel·les fúxia de Johanna Lindsey, l‘art del Tarot, els rellotges antics, els tallers mecànics o les nines «Barriguitas». Ara també col·leccionem malalties i a l‘octubre, està clar, toca pandèmia. Tot un regal. Uns altres anys ens va tocar la triquinosi porcina, la febre aftosa o l‘encefalopatia espongiforme, és a dir, la famosa vaca boja. Què hem fet nosaltres per a meréixer això? Com a conseqüència, una situació ja endèmica: l‘afonament del consum de la corrompuda carn i, com no, el diluvi de plors dels empresaris del gremi en qüestió. Pobres ramaders.

Ara és el torn de les aus. Afecta, doncs, al pollastre, a l‘ànec, l‘estruç, la gallina blanca, al “pavofrío”, a tots els ous i a la mare que els va parir. El comissari de Sanitat europeu, Markos Kyprianou, ha dit que els estats de la Unió Europea haurien d‘estar preparats per a una eventual pandèmia de grip aviària –que, en principi, no es contagia entre humans– i haurien d‘emmagatzemar estocs de medicaments retrovirals. Ha recomanat una vacunació massiva contra la grip normal com a “primera mesura” per evitar la pandèmia a causa de la grip aviària. Després de les últimes informacions que arriben de Turquia, on s‘ha detectat que el brot de grip aviària pertany al més mortal, i de Romania, la Comissió Europea ha fet sonar la sirena.

El problema creix si pensem que les vaques no volen, però molts pardals sí. I el virus de la grip aviària vola amb les aus migratòries, que travessen el món de punta a punta. Rafael Méndez, del diari El Pais informa hui de què l‘h5N1, molt contagiós entre les aus, normalment afecta a les oques i ànecs salvatges, que són els que han permès la propagació del virus des de Corea del Sud, on van aparèixer els primers casos en 2003, fins al Delta del Danubi. Com diu l‘expert consultat pel diari: no és possible aturar a les aus migratòries. l‘agència de l‘oNU per a l‘alimentació i l‘agricultura, la FAO, ja ha dit que el virus arribarà a l‘àfrica entre desembre i principis de 2006; tem la seua aparició en la vall del Rift, entre Etiòpia, Kenya i Tanzània (zones sanitàriament indefenses), on passen l‘hivern milers d‘aus d‘europa i Àsia. La OMS ha registrat 116 casos en humans, amb 60 morts, des de finals de 2003 (ramaders en contacte directe, la majoria). És lamentable que l‘informador de l‘esmentat diari explique en la última línia que «el virus no es transmet entre humans». Ningú explica si l‘animalet infecciós pot mutar i provocar el contagi entre humans. Si voleu saber més coses d‘esta grip, podeu llegir-ho en castellá en un article d’Ángeles Pérez. En fi.

I ara què? Menjarem carn de porc o de vedella… I si tampoc pot ser, carxofes.