I els nostres diners?

El govern valencià és, en relació amb la resta de governs autonòmics, el que menys inverteix en la salut dels ciutadans. L‘últim. No ho dic jo. Ho diuen les xifres que es publicaren la setmana passada en l‘informe sobre «Recursos Económicos del Sistema Nacional de Salud (2005)», que elabora annualment el ministeri de Sanitat i Consum.
Segons aquest informe, la Generalitat Valenciana destina a les necessitats sanitàries de cada valencià poc més de 900 euros, una xifra comparativament desoladora en relació als quasi 1.100 euros per persona invertits, de mitjana, per la resta d‘autonomies de l‘Estat. El contrast és immens si multipliquem els quasi 200 euros de diferència per cada contribuent. I això, tal com bé informava Levante-EMV), a pesar d‘haver incrementat enguany la Generalitat la seua aportació al Sistema Estatal de Salut un 12,47% respecte a 2004.
La xifres no tindrien tanta importància si allò que els valencians rebem quadrara amb allò que paguem. Però no és així, en absolut: a nivell estatal, en aportacions al sistema sanitari, els valencians ocupem la quarta posició, és a dir, que autonòmicament som dels que més hi aportem, però en canvi ocupem la última en retribució. Hauríem de preguntar als administradors què passa amb el forat sanitari, un forat que –ara ja ho sabem–, no és forat perquè les despeses siguen excessives i insuportables sinó senzillament perquè, comprovat el retall arbitrari de retribucions, està clar que els diners dels valencians són desviats subterràniament en benefici de no sabem encara què o qui.
Mentrestant, els malalts s‘amunteguen en els corredors dels hospitals perquè no tenen les habitacions que, amb el seu sou, any rere any han pagat amb escreix.