Alguns correus que he rebut em fan pensar que no s‘ha entés prou bé un text [1] que vaig escriure ací l‘altre dia. Quan dic que el secessionisme lingüístic podria acabar legitimant-se a causa de la inclusió de l‘acadèmia Valenciana de la Llengua en la restauració del vell Estatut d‘autonomia, no estic dient que estic “en contra” de l‘esmentada entitat. Ni “a favor”, de fet (no posaria la mà al foc). Si és cert que tinc gran confiança en alguns dels acadèmics que en formen part, i pense que no trencaran la unitat de la llengua catalana. Ells no. Tot i això, no deixa de semblar-me preocupant, quan no esperpèntic, que s‘haja de portar a l‘estatut la normativa d‘una varietat del català. O no?