Seré puça però…

En el preàmbul de la «Proposta de reforma de l‘Estatut d‘autonomia de Catalunya», el principi sisè sona estrany:

«Catalunya conviu fraternalment amb els pobles d‘Espanya i també és solidària amb la resta del món.»

I per què no així… «Catalunya conviu fraternalment i solidària amb els pobles d‘Espanya i amb la resta del món».

Tal com jo ho veig, en el text publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, l‘adverbi «també» imposa una sinonímia al capdavall inconseqüent entre els significats dels adjectius «fratern» i «solidari», fins al punt que podria entendre‘s disjuntivament (i no està la cosa per a tirar coets), és a dir, que és fraternal, –però no solidària– amb els uns i que, en canvi, amb els altres –a més de fraternal– és solidària.