Enquestes i democràcia

Criticava Villatoro hui, en la tertúlia de la SER, i amb raó, que no és massa professional fer una enquesta (la d‘opina) preguntant-li al ciutadà si li sembla “constitucional” o “no” l‘estatut de Catalunya, que la constitucionalitat d‘una llei no és un qüestió popular sinó legal, i que això, per tant, depèn sobretot de l‘anàlisi dels juristes, dels especialistes que, això sí, els ciutadans paguen per a clarificar estos temes. l‘enquesta, segons Villatoro, hauria d‘haver preguntat al ciutadà si està “d‘acord” o en “desacord” amb l‘estatut, és a dir, que si li agrada o no li agrada, una interpel·lació a la subjectivitat que, en canvi, els mitjans de comunicació sí hi apliquen, sense cap problema, quan es tracta, per exemple, de preguntar al ciutadà si considera que el valencià és català o no ho és. Cal saber, doncs, quina mena de premsa és la que patim…, que no difon els estudis dels juristes ni dels filòlegs per a prendre decisions democràtiques. La premsa de sempre, em direu.