I els nostres diners?

El govern valencià és, en relació amb la resta de governs autonòmics, el que menys inverteix en la salut dels ciutadans. L‘últim. No ho dic jo. Ho diuen les xifres que es publicaren la setmana passada en l‘informe sobre «Recursos Económicos del Sistema Nacional de Salud (2005)», que elabora annualment el ministeri de Sanitat i Consum.
Segons aquest informe, la Generalitat Valenciana destina a les necessitats sanitàries de cada valencià poc més de 900 euros, una xifra comparativament desoladora en relació als quasi 1.100 euros per persona invertits, de mitjana, per la resta d‘autonomies de l‘Estat. El contrast és immens si multipliquem els quasi 200 euros de diferència per cada contribuent. I això, tal com bé informava Levante-EMV), a pesar d‘haver incrementat enguany la Generalitat la seua aportació al Sistema Estatal de Salut un 12,47% respecte a 2004.
La xifres no tindrien tanta importància si allò que els valencians rebem quadrara amb allò que paguem. Però no és així, en absolut: a nivell estatal, en aportacions al sistema sanitari, els valencians ocupem la quarta posició, és a dir, que autonòmicament som dels que més hi aportem, però en canvi ocupem la última en retribució. Hauríem de preguntar als administradors què passa amb el forat sanitari, un forat que –ara ja ho sabem–, no és forat perquè les despeses siguen excessives i insuportables sinó senzillament perquè, comprovat el retall arbitrari de retribucions, està clar que els diners dels valencians són desviats subterràniament en benefici de no sabem encara què o qui.
Mentrestant, els malalts s‘amunteguen en els corredors dels hospitals perquè no tenen les habitacions que, amb el seu sou, any rere any han pagat amb escreix.

Menteixen els mentiders

«Una acaba entenent perquè l‘inútil del Pla no guanyarà mai unes eleccions a València. Menteixen els Arcadi Espada, i els intel·lectuals d‘esquerra que ni són intel·lectuals ni són d‘esquerra. Menteixen quan parlen de l‘ambient d‘asfixiant nacionalisme… Pujol es faria un tip de riure si la cosa no fos per posar-se a plorar. Menteixen, i com que la mentida troba espai (perquè l‘anticatalanisme en genera constantment, d‘espais), la poden col·locar allà on els vingui de gust. Presenten una Catalunya calc de la Espanya de les Flechas y Pelayos».

+ Coral Roig

Relax i miratges

Escriu hui Partal que «trenta anys després ha arribat un moment que tot plegat sembla un malson. No sé si creure-m‘ho, però hem tornat al “volem l‘estatut”, al “som una nació” i al “llibertat Xirinacs“. I al “llibertat d‘expressió”, si molt m‘estrenyeu. Hi insistesc: trenta anys després. I la veritat és que l‘afer Xirinacs diu molt sobre la capacitat de tots plegats d‘avançar i de consolidar una democràcia avançada. Com aquella que somiàvem fa trenta anys.». Tal qual. Molta raó. Però no és moment, crec, per a practicar un catastrofisme que, al capdavall, l‘adversari tracta d‘homologar com a estratègia permanent en benefici del seu maniqueïsme i, per tant, caldria no perdre el nord recordant que, mentre alguns no han avançat ni un sol milímetre (ahi teniu la repressiva represa de la proclama apocalíptica «esppaña se rompe»), molts altres hem donat alguns passos molt importants i constructius, encara que siguen mínims o, per a segons qui, poc profitosos. I no sé si compensa… Es tracta d‘això? Parla Partal compensacions després de trenta anys? Aspiracions no acomplertes? Expectatives i desitjos insatisfets? Ahí està Vilaweb, que no és una fantasia, certa premsa en català, certa dignitat i mes coses… Molts poetes catalans, per exemple. Massa i tot. No és hora de fer inventari. Si aquella que somiàvem fa trenta anys s‘assembla molt a la democràcia que somiem ara, potser encara estiguem perdent la victòria, però no el temps. Això segur. La lluita no s‘acaba mai. Sembla que hi ha fets històrics, periodístics diria, que conviden a una relaxació que, després, s‘esdevé pura inèrcia. Com quan va guanyar el Tripartit. Relaxació i inèrcia. Com quan va morir Franco. Pura inèrcia. Miratges.

Les xifres de la sanitat valenciana

El govern valencià és el que menys inverteix en la salut dels ciutadans. No ho dic jo. Les xifres que ho demostren acaben d‘eixir del forn… Es tracta de l‘informe sobre «Recursos Económicos del Sistema Nacional de Salud (2005)» elaborat pel ministeri de Sanitat i Consum. Segons aquest informe, la Generalitat Valenciana destina a les necessitats sanitàries de cada valencià 928,21 euros, una xifra lamentable si la comparem amb els 1.050,73 euros per persona invertits de mitjana per la resta d‘autonomies de l‘estat. I això (tal com informa hui Levante-EMV), a pesar d‘haver incrementat la seua aportació al Sistema Nacional de Salut un 12,47% respecte a 2004. Resumint: a nivell estatal, en aportacions al sistema sanitari, els valencians ocupen la quarta posició, però la última en retribució. [Llegir +]

Però ja sabem que hui el més important per al PP de València, és a dir, el de Madrid, o sea , per al PP, és un mapa. I en fi, com solen dir a ma casa, González Pons està que se la talle.